ESCRIU

Lector

Llegeix els darrers posts a escriu.cat.

des de Lligant Caps

Log de maig del 2022.

Articles

Aquests són alguns dels articles que he llegit aquest mes de maig i que per un motiu o altre m'han semblat interessants o entretinguts.

  • Por qué Barcelona se convirtió en la capital mundial del anarquismo. Article del diario.es que explica el moviment obrer a la ciutat de Barcelona a finals del segle XIX i el paper que hi van jugar ERC i la CNT amb els seus ateneus. És una introducció al llibre La lluita per Barcelona que recentment ha estat editat en català i que ja he apuntat a la meva llista de llibres per llegir.
  • Why Japan’s Rail Workers Can’t Stop Pointing at Things. Els articles de Atlas Obscura estan sempre plens de curiositats. En aquest cas ens porta a Japó i als gestos dels treballadors del tren, que no poden deixar d'assenyalar les coses per elevar els seus nivells de consciència. Segons sembla, amb aquesta tècnica s'ha aconseguit reduir fins a un 85% dels errors.
  • Low-technology: why sustainability doesn’t have to depend on high-tech solutions. La sostenibilitat no té perquè dependre necessàriament de l'alta tecnologia, i de fet existeixen solucions que resulten fins i tot superiors sense l'ús de tecnologia avançada. Aquest article parla del moviment low-tech i de com pot contribuir a un futur més sostenible.
  • Six things I sort of believe about making music. L'escriptor d'aquest article ens conta sis coses que ha descobert sobre la producció musical, però és especialment interessant perquè es poden aplicar a molts altres processos creatius. El que més m'agrada és el de tenir terminis fixos per cada projecte, això ens força a acabar-los d'una forma o una altra i evitar entrar en el bucle del perfeccionisme.
  • A Web Renaissance. En els darrers anys Internet s'ha convertit en un abocador d'anuncis i enganys, això ha fet que moltes persones es qüestionin si aquesta és la Internet que volem. Hi està haguen un renaixement de la web?, no soc tan optimista com qui escriu l'article, però de mica en mica sembla que més gent està tornant als blogs, webrings i xarxes socials alternatives.
  • A clean start for the web. I per acabar aquest altre article que també parla sobre els problemes actuals d'Internet i algunes de les possibles solucions. Menciona projectes com Beaker Browser o Gemini, del que en ja en vam parlar al blog de Cultura Internet.

LLibres

Llibres llegits al mes de maig.

  • Klara y el Sol. És el primer llibre que llegeixo de Kazuo Ishiguro i tot i que m'ha semblat original, no m'ha semblat un llibre imprescindible. El llibre està escrit des del punt de vista de la Klara, una Amiga Artificial que pren cura dels nens i els acompanya en el seu creixement. És una història de robots diferents.

Sèries i Pelis

Series pelis que he vist al mes de maig.

  • Ozark – Season 4 (part 2). He gaudit aquesta sèrie fins aquest capítols finals, que m'han semblat un autèntic desastre. Un final quasi comparable al de Dexter.
  • The Batman. No soc molt fan de les pelis de superherois, i molt menys de Robert Pattinson que aquí fa el paper de Batman, així i tot, m'ha agradat més del que m'esperava, l'he trobat força entretinguda.
  • The Northman. És dolenta, no val la pena ni comentar-la.
  • The Lost City. Igual.
  • Everything Everywhere All At Once. És una de les més estranyes que he vist darrerament. No sabria dir si és un drama o una comèdia. Bàsicament, el nom en fa un bon resum, això ho és tot a la vegada. M'ha semblat entretinguda.
  • I'm Old Enough. Això és una sèrie/reality japonès que em van recomanar. Nens d'entre dos i quatre anys van a fer els seus primer encàrrecs ells tots sols, i a vegades aquests encàrrecs són força complicats per nens d'aquestes edats, però se'n surten prou bé. Els capítols duren menys de deu minuts i en general tenen moments divertits.

Música

  • Kendrik Lamar. Si aquest mes s'ha de destacar alguna cosa musicalment, ha de ser sens dubte l'àlbum de Kendrik Lamar. L'àlbum compte amb diverses col·laboracions, destacant la de Mother I Sobre amb la Beth Gibbons de Portishead.
  • FSOL – Rituals e7.001. The Future Sound of London sempre en la seva línea d'electrònica ambiental, pràcticament paisatges sonors.
  • Kadhja Bonet. També he estat escoltant el Dear Gina de la Kadhja Bonet amb el seu particular estil i un aire molt dels '80.
  • AOMIX EP.17 Streaming at the Han River, Seoul by Peggy Gou. Una sessió de techno/house de la Peggu Gou a la vora del riu Han a Seoul.

Les meves coses

  • El Gopher de escriu.cat va deixar de funcionar amb la darrera actualització, aquest mes ha quedat solucionat i ja torna a funcionar.
  • He publicat Lost Tapes: Orch R a SoundCloud.
  • També he continuat fent algunes millores a SEOnaut.org.
 
Llegir més...

des de Lligant Caps

Articles

Sèries i Pelis

  • Inventing Anna Inventing Anna és una sèrie de Netflix a la que s'hi explica la història d'Anna Delvey, una suposada hereva alemanya que es va infiltrar a l'alta societat de Nova York i els va robar tot el que va poder. La història és interessant i crec que Netflix li podria haver tret més partit, però acaba sent una sèrie bastant mediocre amb grans actors que no acaben de lluir.

  • Raised by Wolves- seasson 2 La segona temporada de Raised by Wolves amb un final encara més estrany que el de la primera. En qualsevol cas aquesta temporada m'ha semblat una mica més fluixa i amb massa referències religioses per al meu gust.

  • Severance Severance ha estat un gran descobriment, segurament una de les millors sèries que he vist en molt temps. És una història bastant peculiar feta amb molt bon gust amb una estètica freda i completament atemporal. Apple ja l'ha renovat per una segona temporada.

  • Tony Hawk: Until the Wheels Fall Off Documental sobre la vida de Tony Hawk, un dels skaters professionals més famosos de la història, també considerat pioner del skate vertical. El documental repassa els seus inicis, la seva participació a la Bones Brigade i finalment la seva lluita per aconseguir el mític 900.

A part d'això també vaig començar a veure The Book of Boba Fett, però després de quatre capítols l'he deixat per avorriment i no acabaré de veure-la. Segurament els fans de Star Wars la trobaran més entretinguda que jo.

Música

Les meves coses

  • He publicat a SoundCloud un nou tema anomenat Monday. L'he fet partint de samples que ja tenia gravats i he fet tot l'arreglo a l'Ableton Live. Tot i que normalment gravo el sintetitzador en directe i evito fer molta postproducció, el procés per fer Monday a partir de samples també m'ha semblat força divertit i el viu continuar explorant.

  • SEOnaut segueix el seu camí i hi he estat fent més canvis durant tot el mes, millorant la landing i afegint noves funcionalitats.

 
Llegir més...

des de Lligant Caps

Articles

  • Turning the Focus on America’s Oligarchs Amb els recents esdeveniments a Ucraïna i totes les sancions econòmiques que s'estan imposant a Rússia, s'ha posat el focus mediàtic sobre els oligarques. Aquest article li dona la volta i fa una mirada als oligarques americans i com els seus diners influencien la política del país i distorsionen la democràcia.

  • How the West Undermines Its Own Sanctions A aquest article, The Atlantic examina les sancions que s'han estat aplicant a Rússia, i sobretot, fa una crítica a com occident fa malabars per aplicar les sancions i a la vegada continuar comerciant amb Rússia, boicotejant així les mateixes sancions que han decidit aplicar.

  • On the weaponisation of open source Arran del conflicte d'Ucraïna alguns projectes de codi obert han estat modificats per no funcionar a Rússia a forma de protesta. Aquest article ha generat bastant debat als cercles de programadors i gent del sector IT en general, hi ha opinions per tots els gustos. És correcte fer servir el codi lliure com a arma?

  • COVID-19: endemic doesn’t mean harmless Gràcies a les vacunes i a què les noves variants de la COVID-19 semblen més lleus, aquest article de Nature ens fa reflexiona sobre el que vol dir que la covid sigui una malaltia endèmica. La covid no ha acabat i hi haurem de conviure durant molts més anys.

  • How Did This Many Deaths Became Normal? Aquest altre article a The Atlantic es pregunta com s'ha arribat al punt de normalitzar el volum de morts per covid. La COVID-19 ha causat moltes morts i en continua causant arreu del món, en canvi, sembla que s'ha normalitzat fins al punt que ja ni hi pensem.

  • How Long Covid Exhausts the Body Aquest és un fantàstic reportatge al New York Times on exposa el que sabem del long-covid i com afecta diferents parts del cos, ja sigui al cervell, als pulmons o al sistema circulatori. Cal encara molta investigació per entendre aquesta malaltia i sobretot per trobar una cura per totes les persones que n'han quedat afectades.

  • Birds Aren’t Real, or Are They? Inside a Gen Z Conspiracy Theory En els darrers anys els negacionistes de qualsevol cosa han guanyat adeptes, la covid no existeix, la guerra a Ucraïna és un muntatge, fins i tot hem vist qui afirma que la neu no existeix. Aquest article explora com es crea un moviment conspiratori que acaba sumant milers de persones, els ocells no existeixen, són drons espies del govern americà!

  • These Artists Are Making Tiny ROMs That Will Probably Outlive Us All Vaig descobrir els Hundred Rabbits fa cosa d'un any i els he anat seguint des de llavors, són una parella de viu i treballa a un petit veler on hi han establert el seu estudi. Al seu blog solen explicar les seves aventures, que no són poques, i com s'han hagut d'anar adaptant per poder viure off the grid. Aquest article a The Verge parla de Unx, una plataforma que han desenvolupat per poder fer que el seu programari funcioni a qualsevol plataforma.

  • Searching for Susy Thunder Excel·lent i extens article a The Verge sobre Susy Thunder, una hacker i phreaker de la que no coneixia ni el nom, però com diu ella mateixa al final, els millors hackers són desconeguts perquè mai els han enxampat.

  • https://www.xataka.com/otros/socorro-internet-ha-sido-discordizado Article a Xataka sobre com la informació a internet cada vegada és menys accessible i queda oculta a plataformes privades. Aquest no és un problema nou ni és una cosa que hagi passat d'un moment a l'altre, fa molt temps que les plataformes han estat ocultant la informació al darrere de les seves plataformes simplement per aconseguir més usuaris que poder monetitzar.

Series i Pelis

  • Ozark – seasson 1, 2, 3 i 4 part 1 Aquestes darreres setmanes he estat veient Ozark, he vist tots els capítols que hi ha a Netflix i m'he quedat amb ganes de veure el final que s'ha d'estrenar a finals de mes. Ozark és possiblement una de les millors sèries que he vist darrerament i el tràiler dels capítols finals apunta que no decebrà.

Una altra sèrie que vaig començar a veure a Netflix és Midnight Asia: Eat Dance Dream, però m'ha avorrit tant que l'he deixat a la meitat i no acabaré de veure-la.

Musica

Les meves coses

  • He traduït el projecte de Mossegades d'Hiragana a l'anglès i l'he publicat a Hiragana Club. La versió en català està ara disponible també a Hiragana Club.

  • Vaig publicar el post Barcelona Binaural amb un parell de gravacions de camp en àudio binaural de la ciutat de Barcelona.

  • He actualitzat la pàgina landing de SEOnaut i hi he continuat fent millores a l'eina d'anàlisi SEO.

 
Llegir més...

des de Lligant Caps

Fa uns mesos vaig fer algunes gravacions d'àudio binaural a la ciutat de Barcelona. L'àudio binaural bàsicament és com realitat virtual per l'oïda, i per poder apreciar-ho és recomanable fer-ho amb auriculars.

Funciona amb un parell de micròfons que graven simulant la distancia que hi ha entre les orelles, de forma que els sons arriben a cada micròfon igual que els escoltem normalment els humans, enregistrant-se així un so amb més profunditat, més envoltant i realista.

En el seu moment no les vaig publicar perquè no em van semblar especialment interessants, de fet totes les gravacions van resultar ser força sorolloses, com no podia ser d'una altra manera a una ciutat com Barcelona. El soroll del tràfic i de la multitud d'obres i reformes que es fan a la ciutat formen part del paisatge sonor que ja hem normalitzat els que vivim a les ciutats.

De totes les gravacions, aquestes dos són les que m'han semblat més salvables. La primera la vaig gravar al Parc del Turò, un lloc relativament tranquil de la ciutat. Va ser un dia assolellat i hi havia molta gent fent esport i passejant, les cotorres també estaven especialment animades pel que es pot escoltar a la primera meitat de l'àudio. Més al fons es pot sentir el murmuri de la gent que seu al bar uns metres més enllà.

La segona la vaig gravar als voltants del Park Güell, a un carreró amb vistes a la ciutat i aprofitant un racó on tocava el sol. Aquesta part de Barcelona normalment està plena de turistes, però en aquests temps de covid hi ha molta menys gent, o almenys aquest dia no hi havia tanta gent com hauria esperat. Aquí es pot sentir el soroll de les obres de rehabilitació que estaven fent a l'edifici del darrere, més subtil és el soroll dels operaris que fan net el carrer passant les escombres i buidant les papereres. També s'escolten alguns turistes que van camí al Park, però sens dubte les protagonistes tornen a ser les cotorres.

Aquests àudios han estat editats per escurçar-los una mica i deixar les parts més interessants, també per filtrar una mica el soroll del vent que van captar els micròfons.

 
Llegir més...

des de Lligant Caps

Com ja em va passar el mes passat, torno a publicar el log amb uns dies de retard. Sembla que això m'està passant perquè al llarg del mes vaig recollint tots els enllaços, però no escric les descripcions fins a l'hora de publicar-ho, això em fa atraçar més del que m'agradaria.

En qualsevol cas, aquí van els enllaços a articles que he llegit i altres coses que m'han semblat interessants al mes de febrer del 2022.

Articles

  • The internet turned “money” into a hobby Internet ha convertit els diners en un hobby, això és el que ve a dir aquest article que explica com persones d'entre 20 i 30 anys han convertit les inversions, les criptomonedes i les apostes esportives en una forma de passar el temps. En els darrers anys hem vist com han aparegut aplicacions que faciliten la compra i venda d'accions, també d'apostes esportives en línia, i l'auge dels NFTs està portant les criptomonedes a nivells mai vistos d'especulació. No és d'estranyar que per alguns s'hagi convertit en una obsessió, per no dir addició.

  • El ideólogo de la nueva China No tinc un especial interès en la política Xinesa, així i tot, aquest article de La Vanguardia m'ha semblat força interessant. Wang Huning, de qui no coneixia ni tan sols el nom, resulta ser un dels principals assessors de Xi Jinping, i tot i que treballa més bé a l'ombra i lluny del focus mediàtic, és una persona de gran influència a la política de Xina. Una mirada interessant al partit comunista Xinès.

  • Sid Meier warns the games industry about monetisation Sid Meier és el creador d'un dels videojocs d'estratègia més populars de la història, el Civilization. Aquest article de la BBC recull l'opinió de Sid Meier sobre la monetització dels jocs i de com això afecta la indústria i als mateixos jugadors. I és que en molts casos pot passar que si la monetització és el principal objectiu, el joc deixa de ser divertit i és pràcticament equiparable a una feina mal pagada.

  • Why Japanese Web Design Is So… Different El disseny de les webs japoneses, i de qualsevol país asiàtic en general, és diferent del que estem acostumats a occident. De les webs japoneses podríem esperar un disseny minimalista acord amb la filosofia zen, en canvi, el que ens trobem és bàsicament el contrari, pàgines carregades de text, imatges de baixa qualitat i una densitat d'informació que ens pot fer agafar mal de cap només de mirar-les. Aquest article explica els motius culturals i tècnics que causen aquesta diferència.

  • El blog del Voliac Aquest mes també he estat llegint els primers articles del blog del Voliac a escriu.cat. M'ha semblat especialment interessant Ens espia el cotxe, i és que les noves tecnologies al camp de l'automoció també estan introduint nous problemes de privacitat, i no sembla que això hagi de canviar a curt o mitjà termini. De fet, el futur de l'automoció podria ser ben fosc.

Llibres

  • Judas desencadenado La segona i última part de la Commonwealth Saga de Peter F. Hamilton. Vaig llegir la primera fa uns mesos per les bones crítiques que té, i aquest mes he acabat de llegir aquesta. La història en general m'ha agradat, una space opera on els humans es veuen implicats en una guerra amb una espècie alienígena, però he de dir que alguns capítols, sobretot d'aquest segon llibre, m'han semblat molt masclistes i fora de lloc, quasi com si un incel hagués projectat les seves fantasies sobre tots i cadascun dels personatges femenins que hi apareixen. Altres parts directament semblaven un pamflet neoliberal. Amb unes 2000 pàgines, el Peter F. Hamilton se'n podria haver estalviat una tercera part.

Series i pelis

  • Yellowjackets – seasson 1 S'ha estat parlant bastant d'aquesta sèrie en els darrers mesos, comparant-la d'alguna forma amb Lost, i realment hi ha certes semblances. Un equip de futbol femení té un accident d'avió i les supervivents acaben al mig d'un bosc del qual no poden sortir, aquest bosc està envoltat de misteris desconcertants. Alguns dels misteris no s'acaben de resoldre i queden pendents d'una segona temporada.

  • House of Gucci És la història de Patrizia Reggiani, també coneguda com la viuda negra de Gucci. Patrizia, protagonitzada per Lady Gaga, passa a formar part de la família Gucci a través del seu matrimoni amb Maurizio Gucci. Poc després entra en una espiral de decadència que acaba amb l'assassinat del seu marit. Dirigida Ridley Scott, em va agradar més del que les crítiques em suggerien.

  • On the Rocks Una mare jove torna a connectar amb el seu pare en una aventura per Nova York. Surt el Bill Murray.

  • The Frech Dispatch Havia vist el fantàstic videoclip musical però encara no havia tingut l'oportunitat de veure la pel·lícula, dirigida per Wes Anderson i la que també hi ha un paper per Bill Murray. Més que una pel·lícula diria que són tres històries independents, cadascuna amb els seus personatges, a quin més peculiar. Em va semblar que tot anava molt de pressa i que és el tipus de pel·lícula que cal posar-se almenys un parell de vegades per poder gaudir-ne tots els detalls, que no són pocs.

  • Long Way Up En aquesta sèrie documental, l'actor Ewan McGregor i el seu amic Charley Boorman viatgen des d'Ushuaia a Los Angeles creuant Amèrica del Sud i Amèrica Central amb motos elèctriques, en concret ho fan amb els prototips de Harley Davidson, mentre el seu equip viatge en cotxes també elèctrics, en aquest cas de Rivia. Comença el viatge amb alguns problemes tècnics i d'adaptació als vehicles que dificulta el viatge, però una vegada solucionats comencen a gaudir dels paisatges únics d'aquesta part del món. No soc aficionat a les motos, però m'ha agradat bastant aquesta sèrie per l'aventura que suposa un viatge així.

  • El buen patrón Amb les bones crítiques que estava rebent El buen patrón, m'estava causant certa curiositat veure-la, així que me la vaig posar tan bon punt la van publicar a les plataformes. Em va agradar especialment el paper que fa el Javier Bardem com a patró d'una empresa de balances, en una cursa per rebre el premi a l'excel·lència empresarial.

  • Raised by Wolves – seasson 1 Possiblement una de les millors sèries de ciència ficció que he vist darrerament. Els primers capítols estan dirigits per Ridley Scott que a més n'és productor executiu. Dos androides s'encarreguen de criar fills humans en un planeta verge, però tot s'acaba complicant més de l'esperat.

Música

Aquest mes de febrer he estat escoltant la ràdio amb música aleatòria més que música d'artistes en concret. Principalment, he estat escoltant radiooooo.com de fons, sense cap preferència seleccionada perquè vagi sonant música de diferents llocs del món.

A part d'això també he estat escoltant el nou àlbum de Black Country, New Road, Ants From Up There. I el videoclip a Youtube.

Les meves coses

S'ha publicat el recopilatori de Best of ModularGrid. ModularGrid és una comunitat interessada en els sintetitzadors modulars i aquest àlbum recull els millors temes dels seus membres. Igual que ja va passar l'any passat, s'hi ha publicat un dels meus temes que també es pot escoltar a soundcloud.

També he publicat la primera versió de SEOnaut després de dedicar-li força temps aquest mes. SEOnaut és una petita eina per fer auditories de SEO tècnic. Al gener vaig publicar el prototip, que vaig anomenar Lenkrr, però després de provar-lo amb una decena de beta-testers era clar que li feia falta més feina. Encara hi ha molt marge per millorar-la, però aquesta primera versió compleix tots els requisits que m'havia marcat inicialment. Finalment, també he decidit publicar-ne el codi font a Github.

 
Llegir més...

des de Espiell Fantàstic

Espiell Fantàstic // S01E08

Aquesta és l'última foto de la temporada. Un final. Un adeu. És hora de recollir els estris i marxar a un altre lloc. Però aquest vehicle no marxa, sinó que arriba. És d'hora i encara hi ha feina a fer, s'ha de repartir la mercaderia als comerços, que van obrint de mica en mica. Un carrer més enllà els restaurants es comencen a omplir de comensals encara tant adormits com famolencs. De cop tot cobra vida, s'omple de gent que va i ve, que entra i surt, com un gran engranatge que no pot parar, que no pot deixar de girar i girar. És hora de marxar a un altre lloc, i començar de nou.

#EspiellS01

 
Llegir més...

des de Espiell Fantàstic

Espiell Fantàstic // S01E07

Els núvols surten del no-res i se'ns acosten com enfurismats, no els hem vist venir. El parc, que fa un moment estava ple de gent passejant, ara espera la pluja com qui espera un convidat. Els que passejàvem per allí només fa uns minuts, igual que la visita inesperada que no es decideix a marxar, sabem que és el moment de partir, però no ens acabem de decidir. La pluja ens acaba enxampant. Correm a recer fins que els núvols passen i para de ploure. Torna a sortir el sol.

#EspiellS01

 
Llegir més...

des de escriu

Aquests dies he estat provant Lieu, un petit cercador de codi obert pensat per cercar continguts en un grup limitat de pàgines web. Podríem dir que és una mena de cercador fet per comunitats o webrings.

El que m'agrada d'aquesta eina és la seva simplicitat, això també vol dir que les seves funcionalitats són limitades, i més si tenim en compte que encara es troba en una fase molt inicial. Així i tot penso que té un gran potencial i pot resultar molt útil a l'hora de descobrir nous continguts a pàgines web que estiguin relacionades d'alguna manera.

He traduït les plantilles de Lieu al català i n'he posat en marxa una instància per indexar els continguts i poder fer-hi cerques. A part dels blogs d'ESCRIU també hi he afegit dos o tres blogs més mentre acabo de provar-ne totes les funcionalitats.

Una de les funcionalitats que més m'agrada de Lieu és la separació que fa entre els resultats trobats a les pàgines que formen la comunitat, i els resultats externs, pàgines enllaçades des de la comunitat, però que no en formen part. A falta de millors paraules, això ho he traduït com a resultats del Veïnat i resultats de Rodalies, que en alguns casos dona resultats molt interessants.

He anomenat aquesta instància com a Tafaner i l'he fet d'accés públic perquè qualsevol hi pugui fer cerques. Igual que els altres projectes que surten d'ESCRIU no hi ha cap mena de cookies de seguiment, banners publicitaris o altres elements tan típics i molestos de les webs comercials.

 
Llegir més...

des de Espiell Fantàstic

Espiell Fantàstic // S01E06

Diuen que tots els camins porten a Roma, però hi ha camins que no porten enlloc. D'altres porten a un palau abandonat i mig en ruïnes, on un dia va viure una família rica que més tard va caure en desgràcia. Diuen que encara avui els seus esperits recorren el palau a la nit, aprofitant la foscor, i avergonyits es pregunten que va sortir malament i per què la seva desgràcia continua. Els esperits no poden sortir del palau, no poden gaudir d'aquest riu que hi passa pel davant.

#EspiellS01

 
Llegir més...

des de Cultura Internet

Fa unes setmanes vaig demanar per Mastodont i per Twitter recomanacions de blogs en català i tot i que en van sortir menys dels que esperava, són tots força interessants i he decidit compartir-los aquí també per donar-los visibilitat.

El primer que vull comentar és el blog de l'Emergència mèdica al Pirineu. Mira, per un hipocondríac com jo no sembla un blog molt seductor i era una mica reticent a entrar-hi, però he de dir que m'ha sorprès molt. El blog de l'Emergència mèdica al Pirineu està escrit de forma rigorosa, amb extensos articles i enllaços de referència per poder aprofundir en cada tema. Per cert, si ets més d'escoltar que de llegir estàs de sort, també publiquen el podcast d'urgències i emergències en català.

El blog del Daniel Gil m'agrada llegir-lo als matins mentre em prenc un cafè, hi escriu alguns dels articles que publica a altres mitjans com Tarragona Digital o la Marfanta. Però el que segurament em resulta més interessant són els microrelats que també hi escriu. És un blog bastant actiu i cada poques setmanes hi ha articles nous per llegir.

Tens un racó dalt del món és el blog de l'escriptor Jesús M. Tibau, i tal com ho explica ell mateix, hi escriu comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Aquest és un altre blog bastant actiu, Jesús hi publica bastant sovint.

Moixa Mental és un col·lectiu d'acció creativa i la seva descripció és tot una declaració d'intencions. Una publicació irreverent, còmica, cínica, estúpida, punkarra i plena dels temes que ens interessen i ens agraden (i qualque imatge d'un penis de goma –o no). Els relats que s'hi publiquen són certament irreverents i còmics, totalment creatius.

#enllaços

 
Llegir més...

des de Espiell Fantàstic

Espiell Fantàstic // S01E05

Al meu darrere hi ha un noi amb unes ulleres de sol massa cares, s'acomiada del barista que m'acaba de preparar el cafè. A l'altre costat de la vidriera hi ha aquest carrer, on les pluges freqüents, la humitat i el pas del temps han pintat les parets d'un color més fosc. Els pocs que han passat per aquí aquest matí ho han fet de forma quasi furtiva, desviant dissimuladament el seu camí per prendre una tassa d'aquest cafè que els mantindrà alerta una estona. Saluden en entrar i un altre cop en sortir, van amb pressa. Els que tenen més temps s'aturen a contemplar el camí.

#EspiellS01

 
Llegir més...

des de Espiell Fantàstic

Espiell Fantàstic // S01E04

Uns passos més enllà hi ha unes noies, turistes amb la pell blanca que el sol d'aquesta illa encara no ha cremat. Es posen crema solar i parlen entre rialles. Una li explica a l'altre que ahir va conèixer algú i van sopar junts, marisc i pot ser massa vi, en acabar van marxar junts i ell va posar la mà allí, ella va moure la cama allà, ell va posar la llengua aquí. A ella li va agradar i aquesta nit voldria repetir el sopar, i lo de la llengua també. Més rialles. Ve olor a crema solar, també a brasa. Ja és quasi l'hora de dinar i han encès el foc a la cuina. Avui menjarem sípia, o pot ser el peix que han dut aquest matí els pescadors i una mica de fruita.

#EspiellS01

 
Llegir més...

des de Cultura Internet

Si ets un power user d'Internet, segurament t'has preguntat si estàs donant massa informació a Google, o si podria ser problemàtic tenir tots els ous al mateix cistell. És habitual tenir documents a Google Drive, llocs guardats a Google Maps i els contactes i correu electrònic a GMail. Perdre accés al compte de Google voldria dir perdre tota aquesta informació.

Segurament també t'has plantejat canviar el proveïdor d'alguns d'aquests serveis, o fins i tot deixar de fer servir Google completament, sigui per motius pràctics o com a protesta davant les seves tàctiques monopolístiques i la seva falta de respecte per la privacitat dels usuaris. Però fer un canvi de proveïdor de qualsevol servei sempre té les seves complicacions.

A vegades se'ns oblida que la forma més fàcil per començar a dependre menys de Google pot ser deixar de fer servir el seu cercador web. Hi ha moltes alternatives i es pot canviar el cercador per defecte del navegador de forma fàcil i tantes vegades com vulguem sense cap implicació. Així podem provar un cercador alternatiu durant unes setmanes i si no ens acaba d'anar bé tornar a fer servir Google sense que això ens suposi cap problema.

A l'hora de triar un substitut pel cercador de Google hi ha opcions com Bing o Yahoo!, però ja posats a canviar segurament n'hi ha d'altres més interessants. Aquí van algunes idees.

Cercadors web respectuosos amb la privacitat

  • DuckDuckGo és el meu cercador per defecte des de fa molts anys, els resultats que em torna són tan bons com els de Google però amb l'avantatge de ser més respectuós amb la privacitat. Una altra cosa que m'agrada d'aquest cercador són els comands bang, que permeten cercar directament a altres webs com pot ser la Wikipedia o Imdb. A més està disponible en català.

  • Startpage és un altre cercador molt popular per ser un dels que més respecta la privacitat dels seus usuaris, de fet ells mateixos s'anuncien com el cercador amb més privacitat del món. No guarden el teu historial de cerques ni la teva adreça IP. Com a punt interessant Startpage permet navegar la web de forma anònima directament des de la pàgina de resultats.

  • Qwant també respecta la privacitat dels seus usuaris. Fundat a França el 2011 va rebre una subvenció del European Investment Bank per a crear una alternativa europea a tots els cercadors americans. Disposa a més de Qwart Junior, un cercador dissenyat com a eina educativa per als més joves.

Cercadors web respectuosos amb el medi ambient

  • Ecosia planta arbres a mesura que el fas servir, segons expliquen ells mateixos es planta un arbre aproximadament per cada quaranta-cinc cerques web. Això ho fan a través de diferents projectes i a països com Indonèsia, Brasil o Etiòpia entre d'altres. A Ecosia a més fan servir energia de fonts renovables i són força transparents amb les seves finances, publicant reports on es pot seguir les inversions que es fan.

  • Okeano és un cercador desenvolupat al nord d'Espanya per David Gutiérrez, que és un autèntic home orquestra i s'encarrega del desenvolupament, disseny, màrqueting i atenció als usuaris. Els beneficis obtinguts amb el cercador s'inverteixen a ajudar a eliminar el plàstic dels oceans. Segurament és el que està més verd de tots els que he comentat fins ara, però així i tot és una proposta interessant que cal tenir en compte.

Això no és una llista completa, però aquests cercadors poden servir com a punt de partida per provar alternatives i començar a dependre menys de l'omnipresent Google, afavorint una Internet més variada i que respecti la privacitat dels usuaris.

 
Llegir més...

des de Cultura Internet

Als anys noranta les pàgines web i blogs personals eren una part molt important d'internet i estaven molt més presents que avui dia. Abans que les xarxes socials i els cercadors monopolitzessin internet, les webs amateurs eren la regla i Geocities era el proveïdor d'allotjament per tothom qui volia experimentar amb l'HTML, també va ser on els webrings van trobar casa seva. Per aquella època els webrings van ser una eina molt popular que van permetre formar petites comunitats al voltant de temes i interessos en comú.

Els webrings són una tecnologia realment simple, bàsicament no són més que una sèrie de pàgines web enllaçades entre elles de forma circular. Cada una de les webs que hi forma part ha d'incloure una barra de navegació que permet navegar a la següent o anterior web de l'anell. Moltes vegades també s'hi inclou l'opció de visitar-ne una web aleatòria o de vora totes pàgines que en formen part. Navegar pels webrings era sense dubte una experiència digna d'exploradors i aventurers disposats a ser sorpresos a cada click.

A finals dels anys noranta Yahoo va adquirir GeoCities, que a la vegada era propietaria de WebRing.com, la principal eina de gestió de webrings. Pocs mesos després Yahoo! va anunciar grans plans pel nou Yahoo! WebRing, però aquests canvis no van ser populars i va fer que molts usuaris abandonessin aquesta tecnologia. Per una altra banda, els cercadors d'internet també estaven millorant molt i era més fàcil que mai trobar el contingut a internet, fent que els webrings no fossin tan necessaris a l'hora de descobrir pàgines web que ens poguessin interessar.

L'avantatge principal dels webrings era que facilitaven descobrir webs que parlaven d'un tema en comú, i això tenia molt valor en un moment en què els cercadors no tenien la presència ni la importància que tenen avui dia. Però tenien una altra utilitat, que era la de crear petites comunitats entre els creadors d'aquestes pàgines web, una connexió personal al voltant d'un interès comú, una cosa que els cercadors no podien oferir i que es va acabar perdent.

Webrings avui

Els webrings són una d'aquelles relíquies de la internet dels noranta que, igual que el RSS, semblen tornar a estar guanyant adeptes a la Indie Web, alienats per la internet actual i la seva economia de l'atenció.

Segurament hi ha molta nostàlgia entre els que volen recuperar aquesta tecnologia, un intent de tornar a la web que van conèixer ara fa més de vint anys. Però també és cert que avui dia els cercadors d'internet no necessàriament ens donen els resultats més rellevants o interessants, les primeres pàgines estan acaparades per pàgines que han pagat per estar en les primeres posicions o que han optimitzat professionalment els seus continguts per sortir ben posicionats, fent que moltes pàgines web personals i amateurs quedin amagades molt lluny de la primera pàgina.

És inspirador vora com petites comunitats es tornen a formar al voltant d'aquests anells d'enllaços, fent que navegar per internet torni a ser divertit i fent que la xarxa sigui una mica més personal i creativa.

 
Llegir més...

des de Cultura Internet

Vivim a un món en el qual les xarxes socials i els seus algoritmes dicten quins continguts consumim i quines pàgines web visitem. Aquests algoritmes moltes vegades ens presenten contingut que sí que és interessant, al fi al cab ho fan basant-se en tota la informació que han extret dels nostres perfils. Però Internet és molt més que això i hi ha molts racons interessants, inspiradors i fins i tot pertorbadors que passaran desapercebuts si ho deixem tot en mans dels algoritmes.

Aquí hi ha un recull d'enllaços seleccionats a mà que possiblement no et recomanin les teves xarxes socials. Curiositats que he trobat navegant per Internet aquestes darreres setmanes i que deixo aquí a l'abast d'un click.

Això és Cultura Internet.

En català

Mossegalapoma: Mossegalapoma és un podcast de tecnologia, cultura i ciència en català. No soc molt de podcast i normalment al cap de cinc minuts m'he quedat adormit o m'estic avorrint d'una forma espantosa. En canvi els podcasts de Mossegalapoma són dels pocs que escolto de principi a fi, els temes que tracten són actuals i ho fan d'una forma informal i entretinguda. Ay si hi hagués més podcasts com aquest...

Aixeta: Aixeta és una plataforma que connecta creadores i creadors amb el seu públic, els seus fans. Una mena de Patreon, però millor, perquè és en català, i perquè hi ha projectes molt interessants. Hi podem trobar músics, escriptors, revistes, editorials i fins i tot equips de futbol. A Aixeta els mecenes poden subscriure's als seus projectes preferits per donar-los suport econòmic.

A l'ombra del crim: El blog de l'Anna Maria Villalonga, professora, escriptora, investigadora, crítica literària i de cinema. És un blog escrit en català i dedicat a les ressenyes de novel·la negre, un blog perfecte per qui li agradi llegir històries de suspens i crims. Actiu des del 2009, que es diu ràpid, toma ja!

Altres

Datafruits: Datafruits és una ràdio a internet, però al contrari que passa a altres ràdios del mateix estil, a Datafruits la selecció de música es fa per persones de carn i os en lloc de per algoritmes. Es pot escoltar en temps real o es pot consultar el seu arxiu per escoltar o descarregar els programes que ja han emès. Per si no n'hi hagués prou, qualsevol pot participar-hi i tenir el seu espai com a Dj.

This fucked up Homer does not exist: Això és complicat de descriure, direm que és l'Homer Simpson generat per una intel·ligència artificial a la que li falta un bull, i que a més pots comprar com a NFT. Material pels teus malsons, estàs avisat!

Ling your language: Ling your language és un joc que et repta a identificar els idiomes que vas escoltant, i a la vegada també els dona a conèixer al món, ja que la majoria d'idiomes que hi escoltaràs són minoritaris o no estan del tot ben representats a Internet. A més del joc hi ha una secció on explica alguns fets de cada idioma, com els països on es parla o el número de gent que el parla de forma nativa.

#enllaços

 
Llegir més...

des de Cultura Internet

El RSS va ser un sistema molt popular als 2000 i moltes pàgines web en feien ús, des de grans mitjans de comunicació fins a petits blogs personals, sempre caracteritzat amb el seu logo taronja. Era una forma en què molta gent es mantenia al dia i consumia el contingut d'Internet abans de les xarxes socials.

Bàsicament RSS és un format de dades destinat a la difusió de contingut. Permet que qualsevol es pugui subscriure a un canal, com pot ser un blog o un podcast, per rebre totes les seves publicacions. Això normalment es fa amb un agregador de notícies o lector de RSS, basta en afegir l'URL de la web que volem seguir per tenir tot el seu contingut a l'abast d'un click, sempre al dia amb les darreres publicacions.

Per aquella època existien molts lectors de RSS, tant a la web com en aplicacions per l'escriptori, Feedly, Bloglines o NetNewsWire són alguns exemples. Fins i tot Google va llançar Google Reader el 2005, que va acabar sent un dels agregadors més populars amb milions d'usuaris.

Va començar a caure en desús quan es van popularitzar les xarxes socials. Al fi a la cap les xarxes socials també permetien seguir a certes persones per rebre totes les seves publicacions, i a més d'una forma molt més senzilla i menys intimidant que el RSS. Però el cop definitiu el va donar el tancament de Google Reader el 2013, que va fer que molts usuaris deixessin de fer servir RSS per passar-se definitivament a les xarxes socials.

A partir d'aquest moment RSS es va convertir en una tecnologia obscura que només feien servir alguns incondicionals. Però en els darrers anys aquest format està tornant a guanyar popularitat, en gran part pel cansament generalitzat quant als fils generats pels algoritmes de les xarxes socials, que dicten quin contingut és el que hem de consumir en cada moment.

Per alguns, el fet de tornar a fer servir el RSS per la difusió i consum de continguts s'ha convertit pràcticament en un acte de protesta contra les grans corporacions que avui dia controlen gran part d'Internet, i ha estat adoptat per una bona part del moviment de la Indie Web.

Avui en dia el lector de RSS més popular sembla ser Feedly i el seu competidor més directe Inoreader. Per Mac, Reeder és un dels millors agregadors, amb NetNewsWire com a alternativa Open Source. Una altra opció que mereix una menció especial és Fraidycat, disponible tant com a extensió del navegador o com aplicació independent i multi-plataforma.

En qualsevol cas l'oferta d'agregadors és variada i qualsevol d'ells permet estar informat amb molta més varietat de l'oferida pels algoritmes de les xarxes socials.

 
Llegir més...