ESCRIU

Lector

Llegeix els darrers posts a escriu.cat.

des de Espiell Fantàstic

Espiell Fantàstic // S01E08

Aquesta és l'última foto de la temporada. Un final. Un adeu. És hora de recollir els estris i marxar a un altre lloc. Però aquest vehicle no marxa, sinó que arriba. És d'hora i encara hi ha feina a fer, s'ha de repartir la mercaderia als comerços, que van obrint de mica en mica. Un carrer més enllà els restaurants es comencen a omplir de comensals encara tant adormits com famolencs. De cop tot cobra vida, s'omple de gent que va i ve, que entra i surt, com un gran engranatge que no pot parar, que no pot deixar de girar i girar. És hora de marxar a un altre lloc, i començar de nou.

#EspiellS01

 
Llegir més...

des de Espiell Fantàstic

Espiell Fantàstic // S01E07

Els núvols surten del no-res i se'ns acosten com enfurismats, no els hem vist venir. El parc, que fa un moment estava ple de gent passejant, ara espera la pluja com qui espera un convidat. Els que passejàvem per allí només fa uns minuts, igual que la visita inesperada que no es decideix a marxar, sabem que és el moment de partir, però no ens acabem de decidir. La pluja ens acaba enxampant. Correm a recer fins que els núvols passen i para de ploure. Torna a sortir el sol.

#EspiellS01

 
Llegir més...

des de escriu

Aquests dies he estat provant Lieu, un petit cercador de codi obert pensat per cercar continguts en un grup limitat de pàgines web. Podríem dir que és una mena de cercador fet per comunitats o webrings.

El que m'agrada d'aquesta eina és la seva simplicitat, això també vol dir que les seves funcionalitats són limitades, i més si tenim en compte que encara es troba en una fase molt inicial. Així i tot penso que té un gran potencial i pot resultar molt útil a l'hora de descobrir nous continguts a pàgines web que estiguin relacionades d'alguna manera.

He traduït les plantilles de Lieu al català i n'he posat en marxa una instància per indexar els continguts i poder fer-hi cerques. A part dels blogs d'ESCRIU també hi he afegit dos o tres blogs més mentre acabo de provar-ne totes les funcionalitats.

Una de les funcionalitats que més m'agrada de Lieu és la separació que fa entre els resultats trobats a les pàgines que formen la comunitat, i els resultats externs, pàgines enllaçades des de la comunitat, però que no en formen part. A falta de millors paraules, això ho he traduït com a resultats del Veïnat i resultats de Rodalies, que en alguns casos dona resultats molt interessants.

He anomenat aquesta instància com a Tafaner i l'he fet d'accés públic perquè qualsevol hi pugui fer cerques. Igual que els altres projectes que surten d'ESCRIU no hi ha cap mena de cookies de seguiment, banners publicitaris o altres elements tan típics i molestos de les webs comercials.

 
Llegir més...

des de Espiell Fantàstic

Espiell Fantàstic // S01E06

Diuen que tots els camins porten a Roma, però hi ha camins que no porten enlloc. D'altres porten a un palau abandonat i mig en ruïnes, on un dia va viure una família rica que més tard va caure en desgràcia. Diuen que encara avui els seus esperits recorren el palau a la nit, aprofitant la foscor, i avergonyits es pregunten que va sortir malament i per què la seva desgràcia continua. Els esperits no poden sortir del palau, no poden gaudir d'aquest riu que hi passa pel davant.

#EspiellS01

 
Llegir més...

des de Cultura Internet

Fa unes setmanes vaig demanar per Mastodont i per Twitter recomanacions de blogs en català i tot i que en van sortir menys dels que esperava, són tots força interessants i he decidit compartir-los aquí també per donar-los visibilitat.

El primer que vull comentar és el blog de l'Emergència mèdica al Pirineu. Mira, per un hipocondríac com jo no sembla un blog molt seductor i era una mica reticent a entrar-hi, però he de dir que m'ha sorprès molt. El blog de l'Emergència mèdica al Pirineu està escrit de forma rigorosa, amb extensos articles i enllaços de referència per poder aprofundir en cada tema. Per cert, si ets més d'escoltar que de llegir estàs de sort, també publiquen el podcast d'urgències i emergències en català.

El blog del Daniel Gil m'agrada llegir-lo als matins mentre em prenc un cafè, hi escriu alguns dels articles que publica a altres mitjans com Tarragona Digital o la Marfanta. Però el que segurament em resulta més interessant són els microrelats que també hi escriu. És un blog bastant actiu i cada poques setmanes hi ha articles nous per llegir.

Tens un racó dalt del món és el blog de l'escriptor Jesús M. Tibau, i tal com ho explica ell mateix, hi escriu comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Aquest és un altre blog bastant actiu, Jesús hi publica bastant sovint.

Moixa Mental és un col·lectiu d'acció creativa i la seva descripció és tot una declaració d'intencions. Una publicació irreverent, còmica, cínica, estúpida, punkarra i plena dels temes que ens interessen i ens agraden (i qualque imatge d'un penis de goma –o no). Els relats que s'hi publiquen són certament irreverents i còmics, totalment creatius.

#enllaços

 
Llegir més...

des de Espiell Fantàstic

Espiell Fantàstic // S01E05

Al meu darrere hi ha un noi amb unes ulleres de sol massa cares, s'acomiada del barista que m'acaba de preparar el cafè. A l'altre costat de la vidriera hi ha aquest carrer, on les pluges freqüents, la humitat i el pas del temps han pintat les parets d'un color més fosc. Els pocs que han passat per aquí aquest matí ho han fet de forma quasi furtiva, desviant dissimuladament el seu camí per prendre una tassa d'aquest cafè que els mantindrà alerta una estona. Saluden en entrar i un altre cop en sortir, van amb pressa. Els que tenen més temps s'aturen a contemplar el camí.

#EspiellS01

 
Llegir més...

des de Lligant Caps

Aquesta setmana he publicat mossegades d'hiragana, una petita eina que m'ajuda a repassar els caràcters hiragana del japonès.

Si segueixes el blog, segurament saps que aquest any vaig començar a aprendre japonès, ho estic fent principalment amb el llibre (Japonés desde cero que ho fa d'una forma força amena i senzilla. Aquest llibre introdueix l'hiragana de mica en mica, uns pocs caràcters a cada nova lliçó. Per una part això està bé perquè no t'obliga a memoritzar-ho tot de cop, però per un altre pot ser una mica confós tenir paraules mig escrites en hiragana i mig en romanji.

El cas és que tinc mala memòria, no és una novetat que m'agafi per sorpresa, i a mesura que he anat introduint més caràcters de l'hiragana m'ha estat costant més memoritzar-los tots. La tècnica que he trobat més útil és la d'escriure'ls una vegada i una altra, això m'ajuda amb l'escriptura del caràcter i amb la memorització. Però al final sempre acabo escrivint-los en el mateix ordre i em surten tots de carrera un rere l'altre, a l'hora d'identificar-los per separat a vegades em segueix costant més del que m'agradaria.

Així que per complementar la tècnica d'escriure'ls repetidament, vaig fer una petita eina que em pregunta els caràcters de forma aleatòria junt amb tres possibles solucions. Això m'està servint per practicar i m'ajuda a identificar-los millor.

Com a curiositat, quan vaig començar a introduir l'hiragana a l'aplicació vaig vora que a la Viquipèdia hi ha dos caràcters que no apareixen al llibre, es tracta de ゐ i ゑ que pel que sembla estan obsolets. Així que igual que el llibre els he deixat fora.

En un primer moment vaig pensar a posar-li també un sistema de punts per saber quants n'he fet bé i quants malament, però finalment ho vaig descartar. Aquests sistemes de gamificació l'únic que cerquen és crear un repte per generar engagment, més participació, vaja, i no soc molt favorable a aquest tipus de tàctiques. Al final això és una eina que he fet per mi i que m'ajuda a l'hora d'aprendre hiragana, la poso a internet per si li és útil a algú altre, i ho he fet amb els mateixos principis que aquest blog. No hi ha cookies de seguiment, no hi ha sistema d'analítiques, no hi ha publicitat ni pop-ups que et demanin dades.

Si estàs aprenent japonès i et trobes en el punt d'aprendre hiragana, pot ser que mossegades d'hiragana et resulti pràctic.

 
Llegir més...

des de Espiell Fantàstic

Espiell Fantàstic // S01E04

Uns passos més enllà hi ha unes noies, turistes amb la pell blanca que el sol d'aquesta illa encara no ha cremat. Es posen crema solar i parlen entre rialles. Una li explica a l'altre que ahir va conèixer algú i van sopar junts, marisc i pot ser massa vi, en acabar van marxar junts i ell va posar la mà allí, ella va moure la cama allà, ell va posar la llengua aquí. A ella li va agradar i aquesta nit voldria repetir el sopar, i lo de la llengua també. Més rialles. Ve olor a crema solar, també a brasa. Ja és quasi l'hora de dinar i han encès el foc a la cuina. Avui menjarem sípia, o pot ser el peix que han dut aquest matí els pescadors i una mica de fruita.

#EspiellS01

 
Llegir més...

des de Cultura Internet

Si ets un power user d'Internet, segurament t'has preguntat si estàs donant massa informació a Google, o si podria ser problemàtic tenir tots els ous al mateix cistell. És habitual tenir documents a Google Drive, llocs guardats a Google Maps i els contactes i correu electrònic a GMail. Perdre accés al compte de Google voldria dir perdre tota aquesta informació.

Segurament també t'has plantejat canviar el proveïdor d'alguns d'aquests serveis, o fins i tot deixar de fer servir Google completament, sigui per motius pràctics o com a protesta davant les seves tàctiques monopolístiques i la seva falta de respecte per la privacitat dels usuaris. Però fer un canvi de proveïdor de qualsevol servei sempre té les seves complicacions.

A vegades se'ns oblida que la forma més fàcil per començar a dependre menys de Google pot ser deixar de fer servir el seu cercador web. Hi ha moltes alternatives i es pot canviar el cercador per defecte del navegador de forma fàcil i tantes vegades com vulguem sense cap implicació. Així podem provar un cercador alternatiu durant unes setmanes i si no ens acaba d'anar bé tornar a fer servir Google sense que això ens suposi cap problema.

A l'hora de triar un substitut pel cercador de Google hi ha opcions com Bing o Yahoo!, però ja posats a canviar segurament n'hi ha d'altres més interessants. Aquí van algunes idees.

Cercadors web respectuosos amb la privacitat

  • DuckDuckGo és el meu cercador per defecte des de fa molts anys, els resultats que em torna són tan bons com els de Google però amb l'avantatge de ser més respectuós amb la privacitat. Una altra cosa que m'agrada d'aquest cercador són els comands bang, que permeten cercar directament a altres webs com pot ser la Wikipedia o Imdb. A més està disponible en català.

  • Startpage és un altre cercador molt popular per ser un dels que més respecta la privacitat dels seus usuaris, de fet ells mateixos s'anuncien com el cercador amb més privacitat del món. No guarden el teu historial de cerques ni la teva adreça IP. Com a punt interessant Startpage permet navegar la web de forma anònima directament des de la pàgina de resultats.

  • Qwant també respecta la privacitat dels seus usuaris. Fundat a França el 2011 va rebre una subvenció del European Investment Bank per a crear una alternativa europea a tots els cercadors americans. Disposa a més de Qwart Junior, un cercador dissenyat com a eina educativa per als més joves.

Cercadors web respectuosos amb el medi ambient

  • Ecosia planta arbres a mesura que el fas servir, segons expliquen ells mateixos es planta un arbre aproximadament per cada quaranta-cinc cerques web. Això ho fan a través de diferents projectes i a països com Indonèsia, Brasil o Etiòpia entre d'altres. A Ecosia a més fan servir energia de fonts renovables i són força transparents amb les seves finances, publicant reports on es pot seguir les inversions que es fan.

  • Okeano és un cercador desenvolupat al nord d'Espanya per David Gutiérrez, que és un autèntic home orquestra i s'encarrega del desenvolupament, disseny, màrqueting i atenció als usuaris. Els beneficis obtinguts amb el cercador s'inverteixen a ajudar a eliminar el plàstic dels oceans. Segurament és el que està més verd de tots els que he comentat fins ara, però així i tot és una proposta interessant que cal tenir en compte.

Això no és una llista completa, però aquests cercadors poden servir com a punt de partida per provar alternatives i començar a dependre menys de l'omnipresent Google, afavorint una Internet més variada i que respecti la privacitat dels usuaris.

 
Llegir més...

des de Lligant Caps

A vegades un llibre et porta a un altre, passa que el protagonista del llibre que estàs llegint cita un autor o una frase enginyosa d'algun altre llibre, i en aquell moment acaba de plantar la llavor de la curiositat al teu cervell. A partir d'aquell moment és una tasca pendent, una investigació que s'ha de dur a terme, a partir d'aquell moment has de saciar la teva curiositat llegint aquell autor o aquell llibre que el protagonista del moment acaba de citar.

Això mateix em va passar amb el llibre de Amor Towles, Un Caballero en Moscú, quan en un moment donat el protagonista cita el sublim principi d'un llibre de Leo Tolstoy. Per què no havia llegit mai a Tolstoy? i allí mateix vaig decidir que no podia deixar passar més temps i Anna Karènina va quedar el primer de la meva llarga llista de llibres a llegir.

Però parlem primer del comte Alexander Rostov, el protagonista incendiari que em va obligar a llegir un clàssic de la literatura russa, el personatge al qual acaben de sentenciar a viure la resta dels seus dies a l'Hotel Metropol. Un personatge d'orígens nobles i acostumat als luxes propis de l'aristocràcia, condemnat a viure de la forma més austera possible sense sortir del que possiblement és l'hotel més luxós de tota Rússia. El personatge que decideix que no perdrà mai la classe, que continuarà sent tot un gentleman passi el que passi i que aquest sobtat canvi a la seva vida no el farà perdre els papers.

Ell és el culpable de plantar la llavor de la curiositat, ho fa quan seu a llegir un llibre al petit àtic de l'hotel, quan ell mateix es meravella pel començament d'aquell llibre que està llegint i a la vegada em meravello jo com si també l'estigués llegint en aquell moment. Ell és l'excèntric protagonista del que podria ser un drama, una història fosca de tristor i decadència, una història avorrida i monòtona a la qual no passa mai res, però l'actitud de Rostov la converteix en una història d'enginy, adaptació i autodescobriment, d'amor i amistat amb el rerefons d'una revolució política i social que el confronta amb l'adversitat.

Parlem ara de l'Anna Karènina, la protagonista del llibre de Tolstoy, i tornem a la pregunta Per què no havia llegit mai a Tolstoy?. La resposta és simplement que els clàssics m'avorreixen, estan desfasats, moltes vegades mal traduïts o escrits amb un llenguatge arcaic que els fa difícil de gaudir. Tenia que triar bé l'edició, no volia acabar llegint un llibre traduït amb Google Translate, i finalment em vaig decidir per l'edició traduïda al castellà per Víctor Gallego, que és tan impecable com el tren que acaba atropellant a l'Anna. Spoiler Alert, mira, el llibre es va publicar el 1878 i crec que ja es pot explicar la trama i fins i tot el final.

Diu el Víctor Gallego que aquest llibre és una fabula sobre la cerca de la felicitat, i també és un llibre sobre les relacions humanes, sobre la hipocresia i les aparences, la gelosia i la fidelitat, la religió i la passió. És un llibre que tracta molts temes diferents, que en alguns casos efectivament han quedat desfasats i convé posar en context, perquè ja hem superat el feudalisme i som tots homes i dones lliures, veritat?

En algun moment abans de començar-lo a llegir, vaig pensar que aquest llibre tindria en mi el mateix efecte que la morfina que consumeix l'Anna per dormir, però no va ser així, de fet, normalment miro de regalar els llibres que acabo de llegir perquè algú altre els pugui gaudir, però en el cas d'Anna Karènina l'he guardat en una estanteria per tornar-lo a llegir, a ser possible mentre creuo Rússia a bord del transsiberià i viatjo no només físicament, sinó també amb la imaginació que inspira aquest clàssic.

 
Llegir més...

des de Cultura Internet

Als anys noranta les pàgines web i blogs personals eren una part molt important d'internet i estaven molt més presents que avui dia. Abans que les xarxes socials i els cercadors monopolitzessin internet, les webs amateurs eren la regla i Geocities era el proveïdor d'allotjament per tothom qui volia experimentar amb l'HTML, també va ser on els webrings van trobar casa seva. Per aquella època els webrings van ser una eina molt popular que van permetre formar petites comunitats al voltant de temes i interessos en comú.

Els webrings són una tecnologia realment simple, bàsicament no són més que una sèrie de pàgines web enllaçades entre elles de forma circular. Cada una de les webs que hi forma part ha d'incloure una barra de navegació que permet navegar a la següent o anterior web de l'anell. Moltes vegades també s'hi inclou l'opció de visitar-ne una web aleatòria o de vora totes pàgines que en formen part. Navegar pels webrings era sense dubte una experiència digna d'exploradors i aventurers disposats a ser sorpresos a cada click.

A finals dels anys noranta Yahoo va adquirir GeoCities, que a la vegada era propietaria de WebRing.com, la principal eina de gestió de webrings. Pocs mesos després Yahoo! va anunciar grans plans pel nou Yahoo! WebRing, però aquests canvis no van ser populars i va fer que molts usuaris abandonessin aquesta tecnologia. Per una altra banda, els cercadors d'internet també estaven millorant molt i era més fàcil que mai trobar el contingut a internet, fent que els webrings no fossin tan necessaris a l'hora de descobrir pàgines web que ens poguessin interessar.

L'avantatge principal dels webrings era que facilitaven descobrir webs que parlaven d'un tema en comú, i això tenia molt valor en un moment en què els cercadors no tenien la presència ni la importància que tenen avui dia. Però tenien una altra utilitat, que era la de crear petites comunitats entre els creadors d'aquestes pàgines web, una connexió personal al voltant d'un interès comú, una cosa que els cercadors no podien oferir i que es va acabar perdent.

Webrings avui

Els webrings són una d'aquelles relíquies de la internet dels noranta que, igual que el RSS, semblen tornar a estar guanyant adeptes a la Indie Web, alienats per la internet actual i la seva economia de l'atenció.

Segurament hi ha molta nostàlgia entre els que volen recuperar aquesta tecnologia, un intent de tornar a la web que van conèixer ara fa més de vint anys. Però també és cert que avui dia els cercadors d'internet no necessàriament ens donen els resultats més rellevants o interessants, les primeres pàgines estan acaparades per pàgines que han pagat per estar en les primeres posicions o que han optimitzat professionalment els seus continguts per sortir ben posicionats, fent que moltes pàgines web personals i amateurs quedin amagades molt lluny de la primera pàgina.

És inspirador vora com petites comunitats es tornen a formar al voltant d'aquests anells d'enllaços, fent que navegar per internet torni a ser divertit i fent que la xarxa sigui una mica més personal i creativa.

 
Llegir més...

des de Cultura Internet

Vivim a un món en el qual les xarxes socials i els seus algoritmes dicten quins continguts consumim i quines pàgines web visitem. Aquests algoritmes moltes vegades ens presenten contingut que sí que és interessant, al fi al cab ho fan basant-se en tota la informació que han extret dels nostres perfils. Però Internet és molt més que això i hi ha molts racons interessants, inspiradors i fins i tot pertorbadors que passaran desapercebuts si ho deixem tot en mans dels algoritmes.

Aquí hi ha un recull d'enllaços seleccionats a mà que possiblement no et recomanin les teves xarxes socials. Curiositats que he trobat navegant per Internet aquestes darreres setmanes i que deixo aquí a l'abast d'un click.

Això és Cultura Internet.

En català

Mossegalapoma: Mossegalapoma és un podcast de tecnologia, cultura i ciència en català. No soc molt de podcast i normalment al cap de cinc minuts m'he quedat adormit o m'estic avorrint d'una forma espantosa. En canvi els podcasts de Mossegalapoma són dels pocs que escolto de principi a fi, els temes que tracten són actuals i ho fan d'una forma informal i entretinguda. Ay si hi hagués més podcasts com aquest...

Aixeta: Aixeta és una plataforma que connecta creadores i creadors amb el seu públic, els seus fans. Una mena de Patreon, però millor, perquè és en català, i perquè hi ha projectes molt interessants. Hi podem trobar músics, escriptors, revistes, editorials i fins i tot equips de futbol. A Aixeta els mecenes poden subscriure's als seus projectes preferits per donar-los suport econòmic.

A l'ombra del crim: El blog de l'Anna Maria Villalonga, professora, escriptora, investigadora, crítica literària i de cinema. És un blog escrit en català i dedicat a les ressenyes de novel·la negre, un blog perfecte per qui li agradi llegir històries de suspens i crims. Actiu des del 2009, que es diu ràpid, toma ja!

Altres

Datafruits: Datafruits és una ràdio a internet, però al contrari que passa a altres ràdios del mateix estil, a Datafruits la selecció de música es fa per persones de carn i os en lloc de per algoritmes. Es pot escoltar en temps real o es pot consultar el seu arxiu per escoltar o descarregar els programes que ja han emès. Per si no n'hi hagués prou, qualsevol pot participar-hi i tenir el seu espai com a Dj.

This fucked up Homer does not exist: Això és complicat de descriure, direm que és l'Homer Simpson generat per una intel·ligència artificial a la que li falta un bull, i que a més pots comprar com a NFT. Material pels teus malsons, estàs avisat!

Ling your language: Ling your language és un joc que et repta a identificar els idiomes que vas escoltant, i a la vegada també els dona a conèixer al món, ja que la majoria d'idiomes que hi escoltaràs són minoritaris o no estan del tot ben representats a Internet. A més del joc hi ha una secció on explica alguns fets de cada idioma, com els països on es parla o el número de gent que el parla de forma nativa.

#enllaços

 
Llegir més...

des de Lligant Caps

Vaig llegir per primera vegada a Haruki Murakami fa poc més d'un any. Vaig començar llegint Tòquio Blues, que possiblement és una de les seves obres més populars i també és una novel·la més bé curta amb unes tres-centes pàgines, comparada amb altres de les seves novel·les que superen tranquil·lament les vuit-centes pàgines. Em va semblar que podia ser una bona introducció a aquest escriptor.

El vaig devorar en qüestió de dies, Tòquio Blues em va tenir enganxat des de la primera pàgina i ja no el vaig poder deixar fins a acabar-lo. La forma en què Murakami explica la història em va semblar hipnòtica, quasi psicodèlica, i em va transportar de ple a un món melancòlic del Tokio dels anys seixanta. Definitivament havia de llegir més llibres d'aquest escriptor.

Uns mesos després vaig llegir Crònica de l'ocell que dona corda al món, escrit amb el particular estil de Murakami que aquesta vegada m'explicava una història que va entre la realitat i la fantasia amb alguns elements esotèrics. Em va enganxar igualment des del principi, però aquesta vegada tot em va resultar més familiar i la lectura continuava tenint aquell efecte hipnòtic que vaig descobrir a Tòquio Blues, era com tornar a casa després de passar uns mesos fora.

En alguns moments no sabia molt bé a on m'estava portant la història de Crònica de l'ocell que dona corda al món ni com acabaria enllaçant tot al final, però vaig entendre que amb Murakami el més important no és el destí final, sinó el camí que t'hi porta, i que cal deixar-se emportar i gaudir de la seva narrativa.

Aquest estiu vaig decidir llegir un altre llibre de Haruki Murakami i vaig triar Kafka a la platja, en general les crítiques són bones i el 2005 va ser el llibre de l'any segons el New York Times. Segurament dels tres llibres aquest és el que s'endinsa més dins del territori de la fantasia i ho fa amb dues històries paral·leles que es complementen l'una a l'altre i que finalment s'acaben trobant en un desenllaç que dona peu a moltes interpretacions.

La primera història ens conta les aventures del personatge principal, Kafka Tamura, un jove de quinze anys que fuig de casa a causa de la seva mala relació amb el seu pare. L'altra història acompanya a un vell anomenat Nakata, que a causa d'un misteriós accident a la seva infància ara té la capacitat de parlar amb els gats. La vida d'aquests dos personatges acaba trobant-se en un punt entre la realitat i la fantasia, amb alguns passatges realment estranys i escenes que posen els pèls de punta.

És un llibre que descriu un món surreal, ple de màgia i personatges estrafolaris. Però aquest llibre no és per tothom, precisament el fet que quedi obert a les interpretacions del lector és el que ha rebut més crítiques. I he de confessar que a mi mateix em va passar això, en acabar el llibre em preguntava que havia passat amb aquest tema o aquell altre i com encaixava tot, però superada aquesta fase em vaig donar per satisfet, és un llibre que vaig gaudir molt.

En qualsevol cas, Murakami és un gran escriptor reconegut tant al seu Japó natal com internacionalment, i crec que val la pena dedicar-li el temps a llegir almenys alguna de les seves novel·les, moltes d'elles traduïdes de forma impecable al català.

 
Llegir més...

des de Cultura Internet

El RSS va ser un sistema molt popular als 2000 i moltes pàgines web en feien ús, des de grans mitjans de comunicació fins a petits blogs personals, sempre caracteritzat amb el seu logo taronja. Era una forma en què molta gent es mantenia al dia i consumia el contingut d'Internet abans de les xarxes socials.

Bàsicament RSS és un format de dades destinat a la difusió de contingut. Permet que qualsevol es pugui subscriure a un canal, com pot ser un blog o un podcast, per rebre totes les seves publicacions. Això normalment es fa amb un agregador de notícies o lector de RSS, basta en afegir l'URL de la web que volem seguir per tenir tot el seu contingut a l'abast d'un click, sempre al dia amb les darreres publicacions.

Per aquella època existien molts lectors de RSS, tant a la web com en aplicacions per l'escriptori, Feedly, Bloglines o NetNewsWire són alguns exemples. Fins i tot Google va llançar Google Reader el 2005, que va acabar sent un dels agregadors més populars amb milions d'usuaris.

Va començar a caure en desús quan es van popularitzar les xarxes socials. Al fi a la cap les xarxes socials també permetien seguir a certes persones per rebre totes les seves publicacions, i a més d'una forma molt més senzilla i menys intimidant que el RSS. Però el cop definitiu el va donar el tancament de Google Reader el 2013, que va fer que molts usuaris deixessin de fer servir RSS per passar-se definitivament a les xarxes socials.

A partir d'aquest moment RSS es va convertir en una tecnologia obscura que només feien servir alguns incondicionals. Però en els darrers anys aquest format està tornant a guanyar popularitat, en gran part pel cansament generalitzat quant als fils generats pels algoritmes de les xarxes socials, que dicten quin contingut és el que hem de consumir en cada moment.

Per alguns, el fet de tornar a fer servir el RSS per la difusió i consum de continguts s'ha convertit pràcticament en un acte de protesta contra les grans corporacions que avui dia controlen gran part d'Internet, i ha estat adoptat per una bona part del moviment de la Indie Web.

Avui en dia el lector de RSS més popular sembla ser Feedly i el seu competidor més directe Inoreader. Per Mac, Reeder és un dels millors agregadors, amb NetNewsWire com a alternativa Open Source. Una altra opció que mereix una menció especial és Fraidycat, disponible tant com a extensió del navegador o com aplicació independent i multi-plataforma.

En qualsevol cas l'oferta d'agregadors és variada i qualsevol d'ells permet estar informat amb molta més varietat de l'oferida pels algoritmes de les xarxes socials.

 
Llegir més...

des de Lligant Caps

Anthony Bourdain va ser un xef americà convertit a escriptor i més tard a presentador de televisió. Va posar fi a la seva vida el 2018.

El seu llibre, Kitchen Confidential, va ser un èxit absolut i va acabar convertint-se en best-seller. El llibre explica els aspectes menys glamurosos de les millors cuines, sempre des del punt de vista àcid de Bourdain. També explica algunes anècdotes personals on ens conta la seva relació amb l'heroïna i altres drogues.

Recordo haver llegit Kitchen Confidential poc després del suïcidi de Bourdain, però feia ja algun temps que havia descobert la seva feina a través de les seves sèries de TV, més concretament va ser Parts Unknown el que em va enganxar absolutament al seu estil tan particular.

A Parts Unknown, Anthony visita diferents països i parla de política i cultura, sempre al voltant d'una taula amb un bon àpat. Va arribar a gravar dotze temporades, visitant països com el Japó, Israel, Kenya, Singapur o Colòmbia. L'episodi més destacat podria ser en el que entrevista a Obama durant la seva visita oficial a Vietnam.

Fa unes setmanes es va estrenar Roadrunner, un documental sobre la vida d'Anthony Bourdain, la seva carrera com a xef i escriptor, la seva transició a presentador de televisió i els seus darrers dies. En el documental apareixen imatges de les seves series de televisió i entrevistes on familiars i amics ens conten l'impacte que Bourdain va tenir a les seves vides. No és un documental alegre o divertit, però és real i autèntic, igual que l'Anthony Bourdain.

 
Llegir més...

des de Lligant Caps

Després d'un any i mig de pandèmia i amb casos com els de l'esportista Simon Biles a les olimpíades de Tòquio 2020, la salut mental té més importància que mai.

La meva relació amb l'ansietat ve de fa molt temps. Fa uns anys, per mirar d'entendre-ho millor, vaig estar llegint diferents llibres i en vaig fer aquest resum.

En qualsevol cas, no soc profesional de la salut mental i hi pot haver errors, si creus que necesites ajuda parla amb el teu metge.

Ansietat i por

Són respostes normals a una amenaça percebuda. Activen símptomes mentals desagradables com la sensació d'indefensió, confusió, aprensió, inquietud i pensaments negatius reiterats.

Símptomes

  • Dificultat per respirar i sensació d'ofegament.
  • Vertigen, sensació d'inestabilitat o debilitat.
  • Palpitacions i batecs accelerats del cor.
  • Sotracs i tremolors.
  • Entumiment o sensació de formigueig.
  • Acaloraments o calfreds.
  • Dolors o molèsties al pit.
  • Por d'estar malalt o morir.
  • Transpiració.
  • Fogots.
  • Nàusea o trastorn abdominal.
  • Sensació d'irrealitat.

A algunes persones el fet de pensar en situacions temudes els pot provocar ansietat i atacs de pànic.

Si l'ansietat es produeix només en una situació particular, es diu pànic situacional o fòbic. Si s'activa per pensar en una situació determinada, es diu ansietat anticipatòria o pànic anticipatori.

Trastorn del pànic

La majoria associa vàries activitats o situacions amb els atacs de pànic i comença a evitar aquestes activitats i situacions. A això se li diu trastorn del pànic amb agorafòbia.

Fòbia social

La fòbia social es caracteritza per la por a patir vergonya o humiliació en situacions socials. A conseqüència d'aquesta por s'eviten les situacions on un ha d'actuar i sotmetre's a l'examen dels altres. La fòbia social és una forma extrema d'ansietat d'acompliment.

Unes altres formes comunes: dificultat per fer servir lavabos públics, por a escriure el nom o a firmar en presència d'altres, dificultat per menjar o beure en públic i temor a ruboritzar-se.

Personalitat d'ansietat elevada

  • Alt nivell de creativitat. Anticipació negativa, pensar en coses alarmants que podrien ocorre. Imaginar vivament aquestes possibilitats.
  • Pensament rígid. Percebre la vida com una sèrie d'alternatives disjuntives. Mode “correcte” de fer les coses.
  • Necessitat excessiva d'aprovació. Autoestima baixa o autoacceptació baixa. Depèn dels altres per una sensació d'autovaloració. Això genera por al rebuig que es tradueix en una sensació intensificada a la crítica i dificultat per dir “no” a les exigències dels altres. També provoca tendència a assumir responsabilitats pels sentiments dels altres i a ser massa sensible a les seves necessitats.
  • Expectatives extremadament elevades respecte a un mateix. Expectativa elevada de l'acompliment i assoliment major al què s'espera dels altres.
  • Perfeccionisme. Combinació d'expectatives elevades, pensament de tot o res i tendència a centrar-se en els seus defectes i errors nimis.
  • Necessitat excessiva de mantenir el control. Assigna un valor alt a romandre en calma i mantenir el control. Pot experimentar ansietat intensa, però sembla normal a l'observador accidental. Presenta al món una imatge “apropiada”.
  • Supressió d'alguns o tots els sentiments negatius. Suprimeix els sentiments que “no haurien” de sentir-se perquè podria causar pèrdua de control o desaprovació per part dels altres.
  • Tendència a no prestar atenció a les necessitats físiques del cos. Actitud que el cos manca d'importància. Els signes procedents del cos no són tinguts en compte o se'ls concedeix una baixa prioritat.

La clau de l'èxit és aprendre a moderar aquestes característiques i aprofitar-les només en les ocasions que resulten apropiades.

Arrels de la personalitat d'ansietat elevada

  • Valors o creences de la família a la qual es va criar.
  • Mètodes de disciplina emprada per entrenar-lo i socialitzar-lo.
  • Models de rol presentats pels adults a la seva vida.
  • El seu lloc dins la constel·lació familiar.
  • Influències socials i culturals presents en el seu creixement.
  • Herència biològica.
  • Significat que va donar a cada un d'aquests factors per produir els trets d'ansietat elevada.

Factors que poden produir trets d'ansietat elevada

Només cal la presència d'uns pocs d'aquests factors per produir els trets d'ansietat elevada.

  • Alcoholisme a la família.
  • Maltractament del nen.
    • Maltractament físic.
    • Maltractament sexual.
    • Abandonament.
    • Castic cruel o inusual extrem i inapropiat per la capacitat d'entendre d'un nen.
  • Abandonament emocional. Fallo dels pares en estar emocionalment disponibles per interessar-se, parlar, aixecar en braços o abraçar a un nen.
  • Maltractament psicològic. Comunicació recurrent que provoca sofriment mental extrem i innecessari com insults o menyspreus, bloquejant els esforços del nen per autoacceptar-se.
  • Model de rol parental ansiós.
  • Figura parental o membre de la família crític. Crítica o burla excessiva. Crítica excessiva amb expectatives irreals. Demanda de comportament i aptituds adultes més enllà de la capacitat del nen.
  • Regles familiars rígides.
 
Llegir més...