Lligant Caps

Log de maig del 2022.

Articles

Aquests són alguns dels articles que he llegit aquest mes de maig i que per un motiu o altre m'han semblat interessants o entretinguts.

  • Por qué Barcelona se convirtió en la capital mundial del anarquismo. Article del diario.es que explica el moviment obrer a la ciutat de Barcelona a finals del segle XIX i el paper que hi van jugar ERC i la CNT amb els seus ateneus. És una introducció al llibre La lluita per Barcelona que recentment ha estat editat en català i que ja he apuntat a la meva llista de llibres per llegir.
  • Why Japan’s Rail Workers Can’t Stop Pointing at Things. Els articles de Atlas Obscura estan sempre plens de curiositats. En aquest cas ens porta a Japó i als gestos dels treballadors del tren, que no poden deixar d'assenyalar les coses per elevar els seus nivells de consciència. Segons sembla, amb aquesta tècnica s'ha aconseguit reduir fins a un 85% dels errors.
  • Low-technology: why sustainability doesn’t have to depend on high-tech solutions. La sostenibilitat no té perquè dependre necessàriament de l'alta tecnologia, i de fet existeixen solucions que resulten fins i tot superiors sense l'ús de tecnologia avançada. Aquest article parla del moviment low-tech i de com pot contribuir a un futur més sostenible.
  • Six things I sort of believe about making music. L'escriptor d'aquest article ens conta sis coses que ha descobert sobre la producció musical, però és especialment interessant perquè es poden aplicar a molts altres processos creatius. El que més m'agrada és el de tenir terminis fixos per cada projecte, això ens força a acabar-los d'una forma o una altra i evitar entrar en el bucle del perfeccionisme.
  • A Web Renaissance. En els darrers anys Internet s'ha convertit en un abocador d'anuncis i enganys, això ha fet que moltes persones es qüestionin si aquesta és la Internet que volem. Hi està haguen un renaixement de la web?, no soc tan optimista com qui escriu l'article, però de mica en mica sembla que més gent està tornant als blogs, webrings i xarxes socials alternatives.
  • A clean start for the web. I per acabar aquest altre article que també parla sobre els problemes actuals d'Internet i algunes de les possibles solucions. Menciona projectes com Beaker Browser o Gemini, del que en ja en vam parlar al blog de Cultura Internet.

LLibres

Llibres llegits al mes de maig.

  • Klara y el Sol. És el primer llibre que llegeixo de Kazuo Ishiguro i tot i que m'ha semblat original, no m'ha semblat un llibre imprescindible. El llibre està escrit des del punt de vista de la Klara, una Amiga Artificial que pren cura dels nens i els acompanya en el seu creixement. És una història de robots diferents.

Sèries i Pelis

Series pelis que he vist al mes de maig.

  • Ozark – Season 4 (part 2). He gaudit aquesta sèrie fins aquest capítols finals, que m'han semblat un autèntic desastre. Un final quasi comparable al de Dexter.
  • The Batman. No soc molt fan de les pelis de superherois, i molt menys de Robert Pattinson que aquí fa el paper de Batman, així i tot, m'ha agradat més del que m'esperava, l'he trobat força entretinguda.
  • The Northman. És dolenta, no val la pena ni comentar-la.
  • The Lost City. Igual.
  • Everything Everywhere All At Once. És una de les més estranyes que he vist darrerament. No sabria dir si és un drama o una comèdia. Bàsicament, el nom en fa un bon resum, això ho és tot a la vegada. M'ha semblat entretinguda.
  • I'm Old Enough. Això és una sèrie/reality japonès que em van recomanar. Nens d'entre dos i quatre anys van a fer els seus primer encàrrecs ells tots sols, i a vegades aquests encàrrecs són força complicats per nens d'aquestes edats, però se'n surten prou bé. Els capítols duren menys de deu minuts i en general tenen moments divertits.

Música

  • Kendrik Lamar. Si aquest mes s'ha de destacar alguna cosa musicalment, ha de ser sens dubte l'àlbum de Kendrik Lamar. L'àlbum compte amb diverses col·laboracions, destacant la de Mother I Sobre amb la Beth Gibbons de Portishead.
  • FSOL – Rituals e7.001. The Future Sound of London sempre en la seva línea d'electrònica ambiental, pràcticament paisatges sonors.
  • Kadhja Bonet. També he estat escoltant el Dear Gina de la Kadhja Bonet amb el seu particular estil i un aire molt dels '80.
  • AOMIX EP.17 Streaming at the Han River, Seoul by Peggy Gou. Una sessió de techno/house de la Peggu Gou a la vora del riu Han a Seoul.

Les meves coses

  • El Gopher de escriu.cat va deixar de funcionar amb la darrera actualització, aquest mes ha quedat solucionat i ja torna a funcionar.
  • He publicat Lost Tapes: Orch R a SoundCloud.
  • També he continuat fent algunes millores a SEOnaut.org.

Articles

Sèries i Pelis

  • Inventing Anna Inventing Anna és una sèrie de Netflix a la que s'hi explica la història d'Anna Delvey, una suposada hereva alemanya que es va infiltrar a l'alta societat de Nova York i els va robar tot el que va poder. La història és interessant i crec que Netflix li podria haver tret més partit, però acaba sent una sèrie bastant mediocre amb grans actors que no acaben de lluir.

  • Raised by Wolves- seasson 2 La segona temporada de Raised by Wolves amb un final encara més estrany que el de la primera. En qualsevol cas aquesta temporada m'ha semblat una mica més fluixa i amb massa referències religioses per al meu gust.

  • Severance Severance ha estat un gran descobriment, segurament una de les millors sèries que he vist en molt temps. És una història bastant peculiar feta amb molt bon gust amb una estètica freda i completament atemporal. Apple ja l'ha renovat per una segona temporada.

  • Tony Hawk: Until the Wheels Fall Off Documental sobre la vida de Tony Hawk, un dels skaters professionals més famosos de la història, també considerat pioner del skate vertical. El documental repassa els seus inicis, la seva participació a la Bones Brigade i finalment la seva lluita per aconseguir el mític 900.

A part d'això també vaig començar a veure The Book of Boba Fett, però després de quatre capítols l'he deixat per avorriment i no acabaré de veure-la. Segurament els fans de Star Wars la trobaran més entretinguda que jo.

Música

Les meves coses

  • He publicat a SoundCloud un nou tema anomenat Monday. L'he fet partint de samples que ja tenia gravats i he fet tot l'arreglo a l'Ableton Live. Tot i que normalment gravo el sintetitzador en directe i evito fer molta postproducció, el procés per fer Monday a partir de samples també m'ha semblat força divertit i el viu continuar explorant.

  • SEOnaut segueix el seu camí i hi he estat fent més canvis durant tot el mes, millorant la landing i afegint noves funcionalitats.

Articles

  • Turning the Focus on America’s Oligarchs Amb els recents esdeveniments a Ucraïna i totes les sancions econòmiques que s'estan imposant a Rússia, s'ha posat el focus mediàtic sobre els oligarques. Aquest article li dona la volta i fa una mirada als oligarques americans i com els seus diners influencien la política del país i distorsionen la democràcia.

  • How the West Undermines Its Own Sanctions A aquest article, The Atlantic examina les sancions que s'han estat aplicant a Rússia, i sobretot, fa una crítica a com occident fa malabars per aplicar les sancions i a la vegada continuar comerciant amb Rússia, boicotejant així les mateixes sancions que han decidit aplicar.

  • On the weaponisation of open source Arran del conflicte d'Ucraïna alguns projectes de codi obert han estat modificats per no funcionar a Rússia a forma de protesta. Aquest article ha generat bastant debat als cercles de programadors i gent del sector IT en general, hi ha opinions per tots els gustos. És correcte fer servir el codi lliure com a arma?

  • COVID-19: endemic doesn’t mean harmless Gràcies a les vacunes i a què les noves variants de la COVID-19 semblen més lleus, aquest article de Nature ens fa reflexiona sobre el que vol dir que la covid sigui una malaltia endèmica. La covid no ha acabat i hi haurem de conviure durant molts més anys.

  • How Did This Many Deaths Became Normal? Aquest altre article a The Atlantic es pregunta com s'ha arribat al punt de normalitzar el volum de morts per covid. La COVID-19 ha causat moltes morts i en continua causant arreu del món, en canvi, sembla que s'ha normalitzat fins al punt que ja ni hi pensem.

  • How Long Covid Exhausts the Body Aquest és un fantàstic reportatge al New York Times on exposa el que sabem del long-covid i com afecta diferents parts del cos, ja sigui al cervell, als pulmons o al sistema circulatori. Cal encara molta investigació per entendre aquesta malaltia i sobretot per trobar una cura per totes les persones que n'han quedat afectades.

  • Birds Aren’t Real, or Are They? Inside a Gen Z Conspiracy Theory En els darrers anys els negacionistes de qualsevol cosa han guanyat adeptes, la covid no existeix, la guerra a Ucraïna és un muntatge, fins i tot hem vist qui afirma que la neu no existeix. Aquest article explora com es crea un moviment conspiratori que acaba sumant milers de persones, els ocells no existeixen, són drons espies del govern americà!

  • These Artists Are Making Tiny ROMs That Will Probably Outlive Us All Vaig descobrir els Hundred Rabbits fa cosa d'un any i els he anat seguint des de llavors, són una parella de viu i treballa a un petit veler on hi han establert el seu estudi. Al seu blog solen explicar les seves aventures, que no són poques, i com s'han hagut d'anar adaptant per poder viure off the grid. Aquest article a The Verge parla de Unx, una plataforma que han desenvolupat per poder fer que el seu programari funcioni a qualsevol plataforma.

  • Searching for Susy Thunder Excel·lent i extens article a The Verge sobre Susy Thunder, una hacker i phreaker de la que no coneixia ni el nom, però com diu ella mateixa al final, els millors hackers són desconeguts perquè mai els han enxampat.

  • https://www.xataka.com/otros/socorro-internet-ha-sido-discordizado Article a Xataka sobre com la informació a internet cada vegada és menys accessible i queda oculta a plataformes privades. Aquest no és un problema nou ni és una cosa que hagi passat d'un moment a l'altre, fa molt temps que les plataformes han estat ocultant la informació al darrere de les seves plataformes simplement per aconseguir més usuaris que poder monetitzar.

Series i Pelis

  • Ozark – seasson 1, 2, 3 i 4 part 1 Aquestes darreres setmanes he estat veient Ozark, he vist tots els capítols que hi ha a Netflix i m'he quedat amb ganes de veure el final que s'ha d'estrenar a finals de mes. Ozark és possiblement una de les millors sèries que he vist darrerament i el tràiler dels capítols finals apunta que no decebrà.

Una altra sèrie que vaig començar a veure a Netflix és Midnight Asia: Eat Dance Dream, però m'ha avorrit tant que l'he deixat a la meitat i no acabaré de veure-la.

Musica

Les meves coses

  • He traduït el projecte de Mossegades d'Hiragana a l'anglès i l'he publicat a Hiragana Club. La versió en català està ara disponible també a Hiragana Club.

  • Vaig publicar el post Barcelona Binaural amb un parell de gravacions de camp en àudio binaural de la ciutat de Barcelona.

  • He actualitzat la pàgina landing de SEOnaut i hi he continuat fent millores a l'eina d'anàlisi SEO.

Fa uns mesos vaig fer algunes gravacions d'àudio binaural a la ciutat de Barcelona. L'àudio binaural bàsicament és com realitat virtual per l'oïda, i per poder apreciar-ho és recomanable fer-ho amb auriculars.

Funciona amb un parell de micròfons que graven simulant la distancia que hi ha entre les orelles, de forma que els sons arriben a cada micròfon igual que els escoltem normalment els humans, enregistrant-se així un so amb més profunditat, més envoltant i realista.

En el seu moment no les vaig publicar perquè no em van semblar especialment interessants, de fet totes les gravacions van resultar ser força sorolloses, com no podia ser d'una altra manera a una ciutat com Barcelona. El soroll del tràfic i de la multitud d'obres i reformes que es fan a la ciutat formen part del paisatge sonor que ja hem normalitzat els que vivim a les ciutats.

De totes les gravacions, aquestes dos són les que m'han semblat més salvables. La primera la vaig gravar al Parc del Turò, un lloc relativament tranquil de la ciutat. Va ser un dia assolellat i hi havia molta gent fent esport i passejant, les cotorres també estaven especialment animades pel que es pot escoltar a la primera meitat de l'àudio. Més al fons es pot sentir el murmuri de la gent que seu al bar uns metres més enllà.

La segona la vaig gravar als voltants del Park Güell, a un carreró amb vistes a la ciutat i aprofitant un racó on tocava el sol. Aquesta part de Barcelona normalment està plena de turistes, però en aquests temps de covid hi ha molta menys gent, o almenys aquest dia no hi havia tanta gent com hauria esperat. Aquí es pot sentir el soroll de les obres de rehabilitació que estaven fent a l'edifici del darrere, més subtil és el soroll dels operaris que fan net el carrer passant les escombres i buidant les papereres. També s'escolten alguns turistes que van camí al Park, però sens dubte les protagonistes tornen a ser les cotorres.

Aquests àudios han estat editats per escurçar-los una mica i deixar les parts més interessants, també per filtrar una mica el soroll del vent que van captar els micròfons.

Com ja em va passar el mes passat, torno a publicar el log amb uns dies de retard. Sembla que això m'està passant perquè al llarg del mes vaig recollint tots els enllaços, però no escric les descripcions fins a l'hora de publicar-ho, això em fa atraçar més del que m'agradaria.

En qualsevol cas, aquí van els enllaços a articles que he llegit i altres coses que m'han semblat interessants al mes de febrer del 2022.

Articles

  • The internet turned “money” into a hobby Internet ha convertit els diners en un hobby, això és el que ve a dir aquest article que explica com persones d'entre 20 i 30 anys han convertit les inversions, les criptomonedes i les apostes esportives en una forma de passar el temps. En els darrers anys hem vist com han aparegut aplicacions que faciliten la compra i venda d'accions, també d'apostes esportives en línia, i l'auge dels NFTs està portant les criptomonedes a nivells mai vistos d'especulació. No és d'estranyar que per alguns s'hagi convertit en una obsessió, per no dir addició.

  • El ideólogo de la nueva China No tinc un especial interès en la política Xinesa, així i tot, aquest article de La Vanguardia m'ha semblat força interessant. Wang Huning, de qui no coneixia ni tan sols el nom, resulta ser un dels principals assessors de Xi Jinping, i tot i que treballa més bé a l'ombra i lluny del focus mediàtic, és una persona de gran influència a la política de Xina. Una mirada interessant al partit comunista Xinès.

  • Sid Meier warns the games industry about monetisation Sid Meier és el creador d'un dels videojocs d'estratègia més populars de la història, el Civilization. Aquest article de la BBC recull l'opinió de Sid Meier sobre la monetització dels jocs i de com això afecta la indústria i als mateixos jugadors. I és que en molts casos pot passar que si la monetització és el principal objectiu, el joc deixa de ser divertit i és pràcticament equiparable a una feina mal pagada.

  • Why Japanese Web Design Is So… Different El disseny de les webs japoneses, i de qualsevol país asiàtic en general, és diferent del que estem acostumats a occident. De les webs japoneses podríem esperar un disseny minimalista acord amb la filosofia zen, en canvi, el que ens trobem és bàsicament el contrari, pàgines carregades de text, imatges de baixa qualitat i una densitat d'informació que ens pot fer agafar mal de cap només de mirar-les. Aquest article explica els motius culturals i tècnics que causen aquesta diferència.

  • El blog del Voliac Aquest mes també he estat llegint els primers articles del blog del Voliac a escriu.cat. M'ha semblat especialment interessant Ens espia el cotxe, i és que les noves tecnologies al camp de l'automoció també estan introduint nous problemes de privacitat, i no sembla que això hagi de canviar a curt o mitjà termini. De fet, el futur de l'automoció podria ser ben fosc.

Llibres

  • Judas desencadenado La segona i última part de la Commonwealth Saga de Peter F. Hamilton. Vaig llegir la primera fa uns mesos per les bones crítiques que té, i aquest mes he acabat de llegir aquesta. La història en general m'ha agradat, una space opera on els humans es veuen implicats en una guerra amb una espècie alienígena, però he de dir que alguns capítols, sobretot d'aquest segon llibre, m'han semblat molt masclistes i fora de lloc, quasi com si un incel hagués projectat les seves fantasies sobre tots i cadascun dels personatges femenins que hi apareixen. Altres parts directament semblaven un pamflet neoliberal. Amb unes 2000 pàgines, el Peter F. Hamilton se'n podria haver estalviat una tercera part.

Series i pelis

  • Yellowjackets – seasson 1 S'ha estat parlant bastant d'aquesta sèrie en els darrers mesos, comparant-la d'alguna forma amb Lost, i realment hi ha certes semblances. Un equip de futbol femení té un accident d'avió i les supervivents acaben al mig d'un bosc del qual no poden sortir, aquest bosc està envoltat de misteris desconcertants. Alguns dels misteris no s'acaben de resoldre i queden pendents d'una segona temporada.

  • House of Gucci És la història de Patrizia Reggiani, també coneguda com la viuda negra de Gucci. Patrizia, protagonitzada per Lady Gaga, passa a formar part de la família Gucci a través del seu matrimoni amb Maurizio Gucci. Poc després entra en una espiral de decadència que acaba amb l'assassinat del seu marit. Dirigida Ridley Scott, em va agradar més del que les crítiques em suggerien.

  • On the Rocks Una mare jove torna a connectar amb el seu pare en una aventura per Nova York. Surt el Bill Murray.

  • The Frech Dispatch Havia vist el fantàstic videoclip musical però encara no havia tingut l'oportunitat de veure la pel·lícula, dirigida per Wes Anderson i la que també hi ha un paper per Bill Murray. Més que una pel·lícula diria que són tres històries independents, cadascuna amb els seus personatges, a quin més peculiar. Em va semblar que tot anava molt de pressa i que és el tipus de pel·lícula que cal posar-se almenys un parell de vegades per poder gaudir-ne tots els detalls, que no són pocs.

  • Long Way Up En aquesta sèrie documental, l'actor Ewan McGregor i el seu amic Charley Boorman viatgen des d'Ushuaia a Los Angeles creuant Amèrica del Sud i Amèrica Central amb motos elèctriques, en concret ho fan amb els prototips de Harley Davidson, mentre el seu equip viatge en cotxes també elèctrics, en aquest cas de Rivia. Comença el viatge amb alguns problemes tècnics i d'adaptació als vehicles que dificulta el viatge, però una vegada solucionats comencen a gaudir dels paisatges únics d'aquesta part del món. No soc aficionat a les motos, però m'ha agradat bastant aquesta sèrie per l'aventura que suposa un viatge així.

  • El buen patrón Amb les bones crítiques que estava rebent El buen patrón, m'estava causant certa curiositat veure-la, així que me la vaig posar tan bon punt la van publicar a les plataformes. Em va agradar especialment el paper que fa el Javier Bardem com a patró d'una empresa de balances, en una cursa per rebre el premi a l'excel·lència empresarial.

  • Raised by Wolves – seasson 1 Possiblement una de les millors sèries de ciència ficció que he vist darrerament. Els primers capítols estan dirigits per Ridley Scott que a més n'és productor executiu. Dos androides s'encarreguen de criar fills humans en un planeta verge, però tot s'acaba complicant més de l'esperat.

Música

Aquest mes de febrer he estat escoltant la ràdio amb música aleatòria més que música d'artistes en concret. Principalment, he estat escoltant radiooooo.com de fons, sense cap preferència seleccionada perquè vagi sonant música de diferents llocs del món.

A part d'això també he estat escoltant el nou àlbum de Black Country, New Road, Ants From Up There. I el videoclip a Youtube.

Les meves coses

S'ha publicat el recopilatori de Best of ModularGrid. ModularGrid és una comunitat interessada en els sintetitzadors modulars i aquest àlbum recull els millors temes dels seus membres. Igual que ja va passar l'any passat, s'hi ha publicat un dels meus temes que també es pot escoltar a soundcloud.

També he publicat la primera versió de SEOnaut després de dedicar-li força temps aquest mes. SEOnaut és una petita eina per fer auditories de SEO tècnic. Al gener vaig publicar el prototip, que vaig anomenar Lenkrr, però després de provar-lo amb una decena de beta-testers era clar que li feia falta més feina. Encara hi ha molt marge per millorar-la, però aquesta primera versió compleix tots els requisits que m'havia marcat inicialment. Finalment, també he decidit publicar-ne el codi font a Github.

Aquest mes de gener ha passat volant, tant que estic publicant això al febrer! Bé, això és un petit recull de coses que he llegit, vist i escoltat aquest darrer més i que m'han semblat prou interessants com per compartir-les.

Al final també hi ha algunes coses que he fet o publicat, i tenint en compte que aquesta és la secció més curta, crec que igual hauria de mirar menys series i fer més coses de profit. En qualsevol cas, aquí va el resum de gener 2022.

Articles a Internet

  • The big city that is also pleasant to live in Aquest article de l'Economist exposa com Tòquio, la ciutat més grossa del món, resulta ser també la més agradable per viure-hi. Hi ha molts motius per pensar que com més grossa és una ciutat, més incomoda és. Després de tot sempre hi ha més gent, molt més trànsit, més soroll i contaminació. Llegint opinions sobre aquest tema sembla que molta gent està d'acord que una de les coses que fan de Tòquio una ciutat més agradable és la quantitat de carrers amb poc tràfic, on els vianants hi poden caminar tranquil·lament sense preocupar-se dels vehicles. I certament crec que els vehicles a motor són un dels grans problemes de les ciutats, pot ser les superilles de Barcelona són una altra forma de fer les ciutats més agradables pels vianants, això sí, hauria d'estar acompanyat d'un transport públic impecable.

  • Singapore’s tech-utopia dream is turning into a surveillance state nightmare Sens dubte Singapur és una de les ciutats que més m'agraden, mai deixa de sorprendre'm lo net i cuidat que està tot. La sensació de seguretat també és innegable, tot i que no recordo haver vist mai un policia. És una ciutat-estat que als occidentals ens fa qüestionar coses, aquí no acceptaríem mai un govern amb tant control com el de Singapur, en canvi, una vegada allí, queda molt clar que alguna cosa estan fent millor que nosaltres. En qualsevol cas, aquest article de Rest Of The World explica com la utopia tecnològica d'aquesta ciutat està sobrepassant tota mena de límit i com s'ha convertit en un mal son per alguns dels seus ciutadans.

  • Your attention didn’t collapse. It was stolen Aquest és un tema del qual se n'ha parlat molt en els darrers anys i, així i tot, cal continuar parlant-ne. Les xarxes socials i altres mitjans a internet abusen de l'anomenada economia de l'atenció, on fan tot el possible per mantenir-nos enganxats a les pantalles dels nostres dispositius el màxim temps possible. Si ens costa mantenir la concentració és perquè ens l'han robada, això diu el títol d'aquest article. Hauríem de replantejar la nostra relació amb la tecnologia i l'ús que en fem d'ella, hauria de servir per amplificar el nostre potencial i no per enfonsar-lo en una espiral de likes i follows que no fan més que enriquir a uns pocs a canvi de no res.

  • My first impressions of web3 La web3 i les seves tecnologies han arribat com a remei contra la internet centralitzada on uns pocs serveis s'aprofiten de les dades de tots els usuaris. Basada en la mateixa tecnologia que les criptomonedes també obre les portes a l'intercanvi de diners a través de la web. Però no tot és tan meravellós com ens ho han venut. Aquest conegut criptògraf hi ha donat un cop d'ull i ens explica el que s'hi ha trobat, i això sembla el típic cas on el remei és pitjor que la malaltia, i al final la web3 sembla ser una altra forma de continuar amb l'especulació de les criptomonedes.

  • The rise of performative work Per triomfar a la feina ja no cal ser treballador, basta en semblar-ho. Aquest altre article podria ser la continuació dels Bullshit Jobs de David Graeber. Si David Graeber ens explicava que moltes feines són completament innecessàries, aquest article ho porta un pas més enllà i ens conta com a algunes empreses ja és més important aparentar que s'està molt ocupat que realment fer la feina. Segons conta l'article això s'hauria vist accentuat pel teletreball, i em sembla com una versió moderna del presentisme i de l'escalfament de cadira que es fa a moltes oficines.

Música

  • TOMORROW COMES THE HARVEST on Delos ft. Jeff Mills, Jean-Phi Dary & Prabhu Edouard | Full Concert Jeff Mills és un dels DJs de techno més reconeguts de la història, als 80 va formar part de Unerground Resistant i d'ençà que als 90 va començar la carrera en solitari, la seva tècnica no ha deixat d'evolucionar. En aquest concert junt amb Jean-Phi Dary i Prabhu Edouard porten la música a un altre nivell amb influències africanes i índies i que poc te a vora amb aquell tecno de fa 30 anys.

  • Oscar Mulero (live) – Stone Techno X Zollverein – ARTE Concert Sens dubte Oscar Mulero és un dels grans DJs d'aquesta època i a cada sessió la seva tècnica sembla més refinada, i aquest vídeo n'és una mostra. En aquest cas Mulero ha deixat de banda el techno 4/4 per explorar altres ritmes més inusuals a la pista de ball, però sempre amb un so molt fosc que ja és senya d'identitat d'aquest DJ.

  • Rrose – EE296 – Electronic Explorations Warehouse Sessions 010 Aquesta sessió de Rrose segueix amb el so fosc del techno, en aquest cas amb els ritmes 4/4 més habituals. La selecció musical de Rrose és sempre del més interessant i explora tota mena textures, igual que en les seves pròpies produccions. Possiblement, no apte per als no iniciats en aquest tipus de música.

  • SHS 4 Conforce x Speedy J live No és la primera vegada que parlo de Speedy J al blog, el seu projecte STOOR ens ha deixat moments musicals insuperables en aquests dos anys pandèmics. En aquest cas es tracta d'una sessió improvisada de tres hores i mitja junt amb Conforce, on la música pot anar d'un rotllo més hard techno a endinsar-se en territori dub. No havia escoltat mai a Conforce i per mi ha estat un descobriment.

Pel·lícules i series

  • Dune Vaig vora Dune en el seu moment i no em va emocionar especialment, però com que no havia llegit el llibre em va semblar que m'estava perdent moltes coses. Així que vaig decidir llegir el llibre i a principis d'any vaig tornar a vora la pel·lícula. Efectivament, llegir el llibre dona molt més context i vaig poder entendre molt millor el que estava passant a la pantalla. En qualsevol cas, com passa normalment, el llibre em va agradar molt més.

  • The Morning Show – Seasson 2 The Morning Show ha estat un gran descobriment. Em vaig posar la primera temporada a finals de l'any passat, més per curiositat que per altra cosa, i vaig acabar completament enganxat. Aquest mes de gener he acabat de vora la segona temporada que també m'ha agradat bastant. No em perdré la tercera temporada.

  • The Last Duel Aquesta pel·lícula dirigida per Ridley Scott té algunes escenes, com la lluita final, que posen els pèls de punta. En algun moment se'm va fer una mica pesada perquè conta la mateixa història des de diferents punts de vista, però així i tot, la vaig gaudir i és una de les pelis més intenses que vist darrerament.

  • Ghostbusters Afterlife Soc bastant escèptic amb els remakes, seqüeles o preqüeles de qualsevol tipus, però Ghostbusters Afterlife em va sorprendre molt positivament. És una pel·lícula de crispetes i no espero que la nominin als festivals de cine per donar-li premis, però és una bona continuació als Ghostbusters originals, amb una història que té sentit i que és divertida.

  • Casino Royale Per algun motiu no havia vist Casino Royale en el seu moment, tampoc és que sigui fan de James Bond ni res semblant, però poden ser pelis d'acció entretingudes. Havent vist No Time to Die a finals de l'any passat vaig pensar que era bon moment per vora aquesta també.

  • The Mosquito Coast – Seasson 1 Una família que viu off the grid de forma completament autosuficient per motius que no acaben de quedar clars, que es fica en problemes moltes vegades innecessaris i amb situacions tan forçades que no són creïbles. Els actors ho fan prou bé i em va semblar que està molt ben produïda, però el guió està agafat amb pinces. No crec que continuï amb la segona temporada quan estigui disponible.

  • Truth be Told – Seasson 1 & 2 Tracta d'una podcaster de crims que investiga els misteris darrere dels crims més sonats. Ha estat un altre descobriment que m'ha tingut enganxat fins al final. M'ha agradat molt el paper de l'Octavia Spencer com a Poppy Parnell. A més de la història dels crims també es deixa vora el racisme que han de patir certes comunitats a Estats Units.

Hi ha hagut dos pel·lícules que no he pogut acabar de vora. La primera ha estat Matrix Resurrections, em va semblar que havia perdut tota l'essència de la Matrix original. Tot i que Keanu Reeves i Carrie-Anne Moss fan un paper excel·lent, la resta d'actors no estan al nivell i fins i tot els vestuaris i els decorats semblen més propis dels 90. Pot ser que al final hi hagi un gir inesperat i sigui la pel·lícula del segle, o que no estigués en l'humor adequat per gaudir-la, però la vaig deixar a la meitat i no tinc intenció de donar-li una altra oportunitat.

La segona que no vaig poder acabar va ser 14 Peaks. És més un documental que una pel·lícula en realitat, la història sembla prou interessant, però em va recordar el motiu pel qual em vaig donar de baixa de Netflix. No és que sigui un mal documental, el problema és que en lloc de durar quasi dos hores hauria bastat amb quaranta-cinc minuts. La vaig deixar a la meitat cansat del contingut “de relleno” que no aporta a la història.

Les meves coses

Per una altra part, he aprofitat per fer manteniment a escriu.cat.

  • He esborrat els comptes inactius, això són comptes sense contingut i amb més d'un any d'antiguitat.
  • He actualitzat la política de privacitat per deixar constància que els comptes inactius es poden esborrar.
  • L'hi he canviat el nom al blog. Per defecte writefreely fa servir el nom d'usuari per posar-li el nom al blog. Com no m'agradava li he canviat de nom a Lligant Caps.

També he publicat el codi de Mossegades d'hiragana. En aquest cas és molt senzill, però he pensat que així seria més fàcil de copiar en cas que algú pugui estar interessat.

He publicat també el codi de Mal Parlats, tant la part del client com la part del servidor. Per als curiosos cal comentar que aquest projecte funciona amb els websockets de Javascript amb un servidor en Go.

Finalment, s'ha acceptat també el meu segon Pull Request a Writefreely, es tracta d'un hotfix que soluciona un problema amb les dates i que ja en el seu moment el vaig aplicar a escriu.cat. Ara estarà disponible a les noves versions de Writefreely.

I per acabar el mes de gener he acabat el prototip de Lenkrr. Una petita eina per fer auditories SEO de pàgines web. Hi he de continuar treballant, principalment en la interfície d'usuari, i per afegir algunes característiques que no han entrat al prototip. En qualsevol cas aquest prototip és un pas endavant i compleix els objectius que m'havia marcat per aquesta primera versió.

Aquesta setmana he publicat mossegades d'hiragana, una petita eina que m'ajuda a repassar els caràcters hiragana del japonès.

Si segueixes el blog, segurament saps que aquest any vaig començar a aprendre japonès, ho estic fent principalment amb el llibre (Japonés desde cero que ho fa d'una forma força amena i senzilla. Aquest llibre introdueix l'hiragana de mica en mica, uns pocs caràcters a cada nova lliçó. Per una part això està bé perquè no t'obliga a memoritzar-ho tot de cop, però per un altre pot ser una mica confós tenir paraules mig escrites en hiragana i mig en romanji.

El cas és que tinc mala memòria, no és una novetat que m'agafi per sorpresa, i a mesura que he anat introduint més caràcters de l'hiragana m'ha estat costant més memoritzar-los tots. La tècnica que he trobat més útil és la d'escriure'ls una vegada i una altra, això m'ajuda amb l'escriptura del caràcter i amb la memorització. Però al final sempre acabo escrivint-los en el mateix ordre i em surten tots de carrera un rere l'altre, a l'hora d'identificar-los per separat a vegades em segueix costant més del que m'agradaria.

Així que per complementar la tècnica d'escriure'ls repetidament, vaig fer una petita eina que em pregunta els caràcters de forma aleatòria junt amb tres possibles solucions. Això m'està servint per practicar i m'ajuda a identificar-los millor.

Com a curiositat, quan vaig començar a introduir l'hiragana a l'aplicació vaig vora que a la Viquipèdia hi ha dos caràcters que no apareixen al llibre, es tracta de ゐ i ゑ que pel que sembla estan obsolets. Així que igual que el llibre els he deixat fora.

En un primer moment vaig pensar a posar-li també un sistema de punts per saber quants n'he fet bé i quants malament, però finalment ho vaig descartar. Aquests sistemes de gamificació l'únic que cerquen és crear un repte per generar engagment, més participació, vaja, i no soc molt favorable a aquest tipus de tàctiques. Al final això és una eina que he fet per mi i que m'ajuda a l'hora d'aprendre hiragana, la poso a internet per si li és útil a algú altre, i ho he fet amb els mateixos principis que aquest blog. No hi ha cookies de seguiment, no hi ha sistema d'analítiques, no hi ha publicitat ni pop-ups que et demanin dades.

Si estàs aprenent japonès i et trobes en el punt d'aprendre hiragana, pot ser que mossegades d'hiragana et resulti pràctic.

A vegades un llibre et porta a un altre, passa que el protagonista del llibre que estàs llegint cita un autor o una frase enginyosa d'algun altre llibre, i en aquell moment acaba de plantar la llavor de la curiositat al teu cervell. A partir d'aquell moment és una tasca pendent, una investigació que s'ha de dur a terme, a partir d'aquell moment has de saciar la teva curiositat llegint aquell autor o aquell llibre que el protagonista del moment acaba de citar.

Això mateix em va passar amb el llibre de Amor Towles, Un Caballero en Moscú, quan en un moment donat el protagonista cita el sublim principi d'un llibre de Leo Tolstoy. Per què no havia llegit mai a Tolstoy? i allí mateix vaig decidir que no podia deixar passar més temps i Anna Karènina va quedar el primer de la meva llarga llista de llibres a llegir.

Però parlem primer del comte Alexander Rostov, el protagonista incendiari que em va obligar a llegir un clàssic de la literatura russa, el personatge al qual acaben de sentenciar a viure la resta dels seus dies a l'Hotel Metropol. Un personatge d'orígens nobles i acostumat als luxes propis de l'aristocràcia, condemnat a viure de la forma més austera possible sense sortir del que possiblement és l'hotel més luxós de tota Rússia. El personatge que decideix que no perdrà mai la classe, que continuarà sent tot un gentleman passi el que passi i que aquest sobtat canvi a la seva vida no el farà perdre els papers.

Ell és el culpable de plantar la llavor de la curiositat, ho fa quan seu a llegir un llibre al petit àtic de l'hotel, quan ell mateix es meravella pel començament d'aquell llibre que està llegint i a la vegada em meravello jo com si també l'estigués llegint en aquell moment. Ell és l'excèntric protagonista del que podria ser un drama, una història fosca de tristor i decadència, una història avorrida i monòtona a la qual no passa mai res, però l'actitud de Rostov la converteix en una història d'enginy, adaptació i autodescobriment, d'amor i amistat amb el rerefons d'una revolució política i social que el confronta amb l'adversitat.

Parlem ara de l'Anna Karènina, la protagonista del llibre de Tolstoy, i tornem a la pregunta Per què no havia llegit mai a Tolstoy?. La resposta és simplement que els clàssics m'avorreixen, estan desfasats, moltes vegades mal traduïts o escrits amb un llenguatge arcaic que els fa difícil de gaudir. Tenia que triar bé l'edició, no volia acabar llegint un llibre traduït amb Google Translate, i finalment em vaig decidir per l'edició traduïda al castellà per Víctor Gallego, que és tan impecable com el tren que acaba atropellant a l'Anna. Spoiler Alert, mira, el llibre es va publicar el 1878 i crec que ja es pot explicar la trama i fins i tot el final.

Diu el Víctor Gallego que aquest llibre és una fabula sobre la cerca de la felicitat, i també és un llibre sobre les relacions humanes, sobre la hipocresia i les aparences, la gelosia i la fidelitat, la religió i la passió. És un llibre que tracta molts temes diferents, que en alguns casos efectivament han quedat desfasats i convé posar en context, perquè ja hem superat el feudalisme i som tots homes i dones lliures, veritat?

En algun moment abans de començar-lo a llegir, vaig pensar que aquest llibre tindria en mi el mateix efecte que la morfina que consumeix l'Anna per dormir, però no va ser així, de fet, normalment miro de regalar els llibres que acabo de llegir perquè algú altre els pugui gaudir, però en el cas d'Anna Karènina l'he guardat en una estanteria per tornar-lo a llegir, a ser possible mentre creuo Rússia a bord del transsiberià i viatjo no només físicament, sinó també amb la imaginació que inspira aquest clàssic.

Vaig llegir per primera vegada a Haruki Murakami fa poc més d'un any. Vaig començar llegint Tòquio Blues, que possiblement és una de les seves obres més populars i també és una novel·la més bé curta amb unes tres-centes pàgines, comparada amb altres de les seves novel·les que superen tranquil·lament les vuit-centes pàgines. Em va semblar que podia ser una bona introducció a aquest escriptor.

El vaig devorar en qüestió de dies, Tòquio Blues em va tenir enganxat des de la primera pàgina i ja no el vaig poder deixar fins a acabar-lo. La forma en què Murakami explica la història em va semblar hipnòtica, quasi psicodèlica, i em va transportar de ple a un món melancòlic del Tokio dels anys seixanta. Definitivament havia de llegir més llibres d'aquest escriptor.

Uns mesos després vaig llegir Crònica de l'ocell que dona corda al món, escrit amb el particular estil de Murakami que aquesta vegada m'explicava una història que va entre la realitat i la fantasia amb alguns elements esotèrics. Em va enganxar igualment des del principi, però aquesta vegada tot em va resultar més familiar i la lectura continuava tenint aquell efecte hipnòtic que vaig descobrir a Tòquio Blues, era com tornar a casa després de passar uns mesos fora.

En alguns moments no sabia molt bé a on m'estava portant la història de Crònica de l'ocell que dona corda al món ni com acabaria enllaçant tot al final, però vaig entendre que amb Murakami el més important no és el destí final, sinó el camí que t'hi porta, i que cal deixar-se emportar i gaudir de la seva narrativa.

Aquest estiu vaig decidir llegir un altre llibre de Haruki Murakami i vaig triar Kafka a la platja, en general les crítiques són bones i el 2005 va ser el llibre de l'any segons el New York Times. Segurament dels tres llibres aquest és el que s'endinsa més dins del territori de la fantasia i ho fa amb dues històries paral·leles que es complementen l'una a l'altre i que finalment s'acaben trobant en un desenllaç que dona peu a moltes interpretacions.

La primera història ens conta les aventures del personatge principal, Kafka Tamura, un jove de quinze anys que fuig de casa a causa de la seva mala relació amb el seu pare. L'altra història acompanya a un vell anomenat Nakata, que a causa d'un misteriós accident a la seva infància ara té la capacitat de parlar amb els gats. La vida d'aquests dos personatges acaba trobant-se en un punt entre la realitat i la fantasia, amb alguns passatges realment estranys i escenes que posen els pèls de punta.

És un llibre que descriu un món surreal, ple de màgia i personatges estrafolaris. Però aquest llibre no és per tothom, precisament el fet que quedi obert a les interpretacions del lector és el que ha rebut més crítiques. I he de confessar que a mi mateix em va passar això, en acabar el llibre em preguntava que havia passat amb aquest tema o aquell altre i com encaixava tot, però superada aquesta fase em vaig donar per satisfet, és un llibre que vaig gaudir molt.

En qualsevol cas, Murakami és un gran escriptor reconegut tant al seu Japó natal com internacionalment, i crec que val la pena dedicar-li el temps a llegir almenys alguna de les seves novel·les, moltes d'elles traduïdes de forma impecable al català.

Anthony Bourdain va ser un xef americà convertit a escriptor i més tard a presentador de televisió. Va posar fi a la seva vida el 2018.

El seu llibre, Kitchen Confidential, va ser un èxit absolut i va acabar convertint-se en best-seller. El llibre explica els aspectes menys glamurosos de les millors cuines, sempre des del punt de vista àcid de Bourdain. També explica algunes anècdotes personals on ens conta la seva relació amb l'heroïna i altres drogues.

Recordo haver llegit Kitchen Confidential poc després del suïcidi de Bourdain, però feia ja algun temps que havia descobert la seva feina a través de les seves sèries de TV, més concretament va ser Parts Unknown el que em va enganxar absolutament al seu estil tan particular.

A Parts Unknown, Anthony visita diferents països i parla de política i cultura, sempre al voltant d'una taula amb un bon àpat. Va arribar a gravar dotze temporades, visitant països com el Japó, Israel, Kenya, Singapur o Colòmbia. L'episodi més destacat podria ser en el que entrevista a Obama durant la seva visita oficial a Vietnam.

Fa unes setmanes es va estrenar Roadrunner, un documental sobre la vida d'Anthony Bourdain, la seva carrera com a xef i escriptor, la seva transició a presentador de televisió i els seus darrers dies. En el documental apareixen imatges de les seves series de televisió i entrevistes on familiars i amics ens conten l'impacte que Bourdain va tenir a les seves vides. No és un documental alegre o divertit, però és real i autèntic, igual que l'Anthony Bourdain.