Amor Towles i Leo Tolstoy

A vegades un llibre et porta a un altre, passa que el protagonista del llibre que estàs llegint cita un autor o una frase enginyosa d'algun altre llibre, i en aquell moment acaba de plantar la llavor de la curiositat al teu cervell. A partir d'aquell moment és una tasca pendent, una investigació que s'ha de dur a terme, a partir d'aquell moment has de saciar la teva curiositat llegint aquell autor o aquell llibre que el protagonista del moment acaba de citar.

Això mateix em va passar amb el llibre de Amor Towles, Un Caballero en Moscú, quan en un moment donat el protagonista cita el sublim principi d'un llibre de Leo Tolstoy. Per què no havia llegit mai a Tolstoy? i allí mateix vaig decidir que no podia deixar passar més temps i Anna Karènina va quedar el primer de la meva llarga llista de llibres a llegir.

Però parlem primer del comte Alexander Rostov, el protagonista incendiari que em va obligar a llegir un clàssic de la literatura russa, el personatge al qual acaben de sentenciar a viure la resta dels seus dies a l'Hotel Metropol. Un personatge d'orígens nobles i acostumat als luxes propis de l'aristocràcia, condemnat a viure de la forma més austera possible sense sortir del que possiblement és l'hotel més luxós de tota Rússia. El personatge que decideix que no perdrà mai la classe, que continuarà sent tot un gentleman passi el que passi i que aquest sobtat canvi a la seva vida no el farà perdre els papers.

Ell és el culpable de plantar la llavor de la curiositat, ho fa quan seu a llegir un llibre al petit àtic de l'hotel, quan ell mateix es meravella pel començament d'aquell llibre que està llegint i a la vegada em meravello jo com si també l'estigués llegint en aquell moment. Ell és l'excèntric protagonista del que podria ser un drama, una història fosca de tristor i decadència, una història avorrida i monòtona a la qual no passa mai res, però l'actitud de Rostov la converteix en una història d'enginy, adaptació i autodescobriment, d'amor i amistat amb el rerefons d'una revolució política i social que el confronta amb l'adversitat.

Parlem ara de l'Anna Karènina, la protagonista del llibre de Tolstoy, i tornem a la pregunta Per què no havia llegit mai a Tolstoy?. La resposta és simplement que els clàssics m'avorreixen, estan desfasats, moltes vegades mal traduïts o escrits amb un llenguatge arcaic que els fa difícil de gaudir. Tenia que triar bé l'edició, no volia acabar llegint un llibre traduït amb Google Translate, i finalment em vaig decidir per l'edició traduïda al castellà per Víctor Gallego, que és tan impecable com el tren que acaba atropellant a l'Anna. Spoiler Alert, mira, el llibre es va publicar el 1878 i crec que ja es pot explicar la trama i fins i tot el final.

Diu el Víctor Gallego que aquest llibre és una fabula sobre la cerca de la felicitat, i també és un llibre sobre les relacions humanes, sobre la hipocresia i les aparences, la gelosia i la fidelitat, la religió i la passió. És un llibre que tracta molts temes diferents, que en alguns casos efectivament han quedat desfasats i convé posar en context, perquè ja hem superat el feudalisme i som tots homes i dones lliures, veritat?

En algun moment abans de començar-lo a llegir, vaig pensar que aquest llibre tindria en mi el mateix efecte que la morfina que consumeix l'Anna per dormir, però no va ser així, de fet, normalment miro de regalar els llibres que acabo de llegir perquè algú altre els pugui gaudir, però en el cas d'Anna Karènina l'he guardat en una estanteria per tornar-lo a llegir, a ser possible mentre creuo Rússia a bord del transsiberià i viatjo no només físicament, sinó també amb la imaginació que inspira aquest clàssic.