Espiell Fantàstic

Mirant el món per un forat

Espiell Fantàstic // S01E08

Aquesta és l'última foto de la temporada. Un final. Un adeu. És hora de recollir els estris i marxar a un altre lloc. Però aquest vehicle no marxa, sinó que arriba. És d'hora i encara hi ha feina a fer, s'ha de repartir la mercaderia als comerços, que van obrint de mica en mica. Un carrer més enllà els restaurants es comencen a omplir de comensals encara tant adormits com famolencs. De cop tot cobra vida, s'omple de gent que va i ve, que entra i surt, com un gran engranatge que no pot parar, que no pot deixar de girar i girar. És hora de marxar a un altre lloc, i començar de nou.

#EspiellS01

Espiell Fantàstic // S01E07

Els núvols surten del no-res i se'ns acosten com enfurismats, no els hem vist venir. El parc, que fa un moment estava ple de gent passejant, ara espera la pluja com qui espera un convidat. Els que passejàvem per allí només fa uns minuts, igual que la visita inesperada que no es decideix a marxar, sabem que és el moment de partir, però no ens acabem de decidir. La pluja ens acaba enxampant. Correm a recer fins que els núvols passen i para de ploure. Torna a sortir el sol.

#EspiellS01

Espiell Fantàstic // S01E06

Diuen que tots els camins porten a Roma, però hi ha camins que no porten enlloc. D'altres porten a un palau abandonat i mig en ruïnes, on un dia va viure una família rica que més tard va caure en desgràcia. Diuen que encara avui els seus esperits recorren el palau a la nit, aprofitant la foscor, i avergonyits es pregunten que va sortir malament i per què la seva desgràcia continua. Els esperits no poden sortir del palau, no poden gaudir d'aquest riu que hi passa pel davant.

#EspiellS01

Espiell Fantàstic // S01E05

Al meu darrere hi ha un noi amb unes ulleres de sol massa cares, s'acomiada del barista que m'acaba de preparar el cafè. A l'altre costat de la vidriera hi ha aquest carrer, on les pluges freqüents, la humitat i el pas del temps han pintat les parets d'un color més fosc. Els pocs que han passat per aquí aquest matí ho han fet de forma quasi furtiva, desviant dissimuladament el seu camí per prendre una tassa d'aquest cafè que els mantindrà alerta una estona. Saluden en entrar i un altre cop en sortir, van amb pressa. Els que tenen més temps s'aturen a contemplar el camí.

#EspiellS01

Espiell Fantàstic // S01E04

Uns passos més enllà hi ha unes noies, turistes amb la pell blanca que el sol d'aquesta illa encara no ha cremat. Es posen crema solar i parlen entre rialles. Una li explica a l'altre que ahir va conèixer algú i van sopar junts, marisc i pot ser massa vi, en acabar van marxar junts i ell va posar la mà allí, ella va moure la cama allà, ell va posar la llengua aquí. A ella li va agradar i aquesta nit voldria repetir el sopar, i lo de la llengua també. Més rialles. Ve olor a crema solar, també a brasa. Ja és quasi l'hora de dinar i han encès el foc a la cuina. Avui menjarem sípia, o pot ser el peix que han dut aquest matí els pescadors i una mica de fruita.

#EspiellS01

Espiell Fantàstic // S01E03

S'escolten les onades de la platja que hi ha uns metres més enllà, ho sé perquè l'aire té aquella olor de mar, també perquè fa uns minuts estava prenent el sol a la sorra i perquè la meva pell encara fa gust de sal. S'escolten els ocells amagats a l'ombra dels arbres i el fregar de les fulles que es mouen al vent. Els grills canten i arran de terra s'escolta el soroll d'animals que fan camí on no n'hi ha, no els veig, igual que no veig els ocells. Per un moment penso que podrien ser serps o escorpins, després recordo que aquí no n'hi ha d'animals perillosos, m'ho va dir ahir el senyor que em va portar fins aquí. Segueixo caminant descalç pel camí que ve de la platja.

#EspiellS01

Espiell Fantàstic // S01E02

Un espai dedicat al culte i a la meditació, a reconciliar la ment amb el cos i el cos amb la resta. Un espai de silenci i tranquil·litat. Però no aquí, o almenys no avui. Els nens corren per les galeries de colors desgastats pel sol i la pluja, han perdut la brillantor que alguna vegada van tenir. Als nens no sembla importar-los, ni a la bandada de turistes que van amunt i avall amb les seves càmeres, fent fotos a les vistes de la ciutat que queden al davant. Allí hi ha l'estació del tren, més enllà les torres i el parc del districte financer. Al darrere no hi ha res interessant, només és un temple.

#EspiellS01

Espiell Fantàstic // S01E01

El que es veu, un carreró solitari, la part del darrere d'algun altre carrer més animat. Portes blaves i grogues sense cap altre identificador que el seu color, les portes del darrere d'algun edifici al qual s'accedeix per un altre costat. Les màquines d'aire condicionat que impliquen quelcom que no es veu, el silenci trencat pel seu lleu brunzit, la calor humida i enganxosa que no hi fa a dins, la suor que baixa per l'esquena de qui fa la foto, el click de la càmera quan l'objectiu s'obre per deixar passar la llum.

#EspiellS01

Espiell Fantàstic

Cada divendres, començant aquesta setmana, publicaré una foto acompanyada d'una descripció que li dona context, explica el moment i dona peu a imaginar.

Espiell fantàstic és un petit projecte a la WWW, un projecte amb un principi i un final, per això pren el concepte de temporades. Aquesta primera temporada consta de vuit episodis que ens porten a un viatge pel sud-est asiàtic. El destí, igual que el pas del temps, és inalterable. La imaginació serà imprescindible.

#EspiellS01