Cultura Internet

Fa unes setmanes vaig demanar per Mastodont i per Twitter recomanacions de blogs en català i tot i que en van sortir menys dels que esperava, són tots força interessants i he decidit compartir-los aquí també per donar-los visibilitat.

El primer que vull comentar és el blog de l'Emergència mèdica al Pirineu. Mira, per un hipocondríac com jo no sembla un blog molt seductor i era una mica reticent a entrar-hi, però he de dir que m'ha sorprès molt. El blog de l'Emergència mèdica al Pirineu està escrit de forma rigorosa, amb extensos articles i enllaços de referència per poder aprofundir en cada tema. Per cert, si ets més d'escoltar que de llegir estàs de sort, també publiquen el podcast d'urgències i emergències en català.

El blog del Daniel Gil m'agrada llegir-lo als matins mentre em prenc un cafè, hi escriu alguns dels articles que publica a altres mitjans com Tarragona Digital o la Marfanta. Però el que segurament em resulta més interessant són els microrelats que també hi escriu. És un blog bastant actiu i cada poques setmanes hi ha articles nous per llegir.

Tens un racó dalt del món és el blog de l'escriptor Jesús M. Tibau, i tal com ho explica ell mateix, hi escriu comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Aquest és un altre blog bastant actiu, Jesús hi publica bastant sovint.

Moixa Mental és un col·lectiu d'acció creativa i la seva descripció és tot una declaració d'intencions. Una publicació irreverent, còmica, cínica, estúpida, punkarra i plena dels temes que ens interessen i ens agraden (i qualque imatge d'un penis de goma –o no). Els relats que s'hi publiquen són certament irreverents i còmics, totalment creatius.

Si tens més recomanacions de blogs en català, me'ls pots fer arribar per Mastodont a @EscriuCat@mastodont.cat o Twitter @EscriuCat.

#enllaços

Si ets un power user d'Internet, segurament t'has preguntat si estàs donant massa informació a Google, o si podria ser problemàtic tenir tots els ous al mateix cistell. És habitual tenir documents a Google Drive, llocs guardats a Google Maps i els contactes i correu electrònic a GMail. Perdre accés al compte de Google voldria dir perdre tota aquesta informació.

Segurament també t'has plantejat canviar el proveïdor d'alguns d'aquests serveis, o fins i tot deixar de fer servir Google completament, sigui per motius pràctics o com a protesta davant les seves tàctiques monopolístiques i la seva falta de respecte per la privacitat dels usuaris. Però fer un canvi de proveïdor de qualsevol servei sempre té les seves complicacions.

A vegades se'ns oblida que la forma més fàcil per començar a dependre menys de Google pot ser deixar de fer servir el seu cercador web. Hi ha moltes alternatives i es pot canviar el cercador per defecte del navegador de forma fàcil i tantes vegades com vulguem sense cap implicació. Així podem provar un cercador alternatiu durant unes setmanes i si no ens acaba d'anar bé tornar a fer servir Google sense que això ens suposi cap problema.

A l'hora de triar un substitut pel cercador de Google hi ha opcions com Bing o Yahoo!, però ja posats a canviar segurament n'hi ha d'altres més interessants. Aquí van algunes idees.

Cercadors web respectuosos amb la privacitat

  • DuckDuckGo és el meu cercador per defecte des de fa molts anys, els resultats que em torna són tan bons com els de Google però amb l'avantatge de ser més respectuós amb la privacitat. Una altra cosa que m'agrada d'aquest cercador són els comands bang, que permeten cercar directament a altres webs com pot ser la Wikipedia o Imdb. A més està disponible en català.

  • Startpage és un altre cercador molt popular per ser un dels que més respecta la privacitat dels seus usuaris, de fet ells mateixos s'anuncien com el cercador amb més privacitat del món. No guarden el teu historial de cerques ni la teva adreça IP. Com a punt interessant Startpage permet navegar la web de forma anònima directament des de la pàgina de resultats.

  • Qwant també respecta la privacitat dels seus usuaris. Fundat a França el 2011 va rebre una subvenció del European Investment Bank per a crear una alternativa europea a tots els cercadors americans. Disposa a més de Qwart Junior, un cercador dissenyat com a eina educativa per als més joves.

Cercadors web respectuosos amb el medi ambient

  • Ecosia planta arbres a mesura que el fas servir, segons expliquen ells mateixos es planta un arbre aproximadament per cada quaranta-cinc cerques web. Això ho fan a través de diferents projectes i a països com Indonèsia, Brasil o Etiòpia entre d'altres. A Ecosia a més fan servir energia de fonts renovables i són força transparents amb les seves finances, publicant reports on es pot seguir les inversions que es fan.

  • Okeano és un cercador desenvolupat al nord d'Espanya per David Gutiérrez, que és un autèntic home orquestra i s'encarrega del desenvolupament, disseny, màrqueting i atenció als usuaris. Els beneficis obtinguts amb el cercador s'inverteixen a ajudar a eliminar el plàstic dels oceans. Segurament és el que està més verd de tots els que he comentat fins ara, però així i tot és una proposta interessant que cal tenir en compte.

Això no és una llista completa, però aquests cercadors poden servir com a punt de partida per provar alternatives i començar a dependre menys de l'omnipresent Google, afavorint una Internet més variada i que respecti la privacitat dels usuaris.

Als anys noranta les pàgines web i blogs personals eren una part molt important d'internet i estaven molt més presents que avui dia. Abans que les xarxes socials i els cercadors monopolitzessin internet, les webs amateurs eren la regla i Geocities era el proveïdor d'allotjament per tothom qui volia experimentar amb l'HTML, també va ser on els webrings van trobar casa seva. Per aquella època els webrings van ser una eina molt popular que van permetre formar petites comunitats al voltant de temes i interessos en comú.

Els webrings són una tecnologia realment simple, bàsicament no són més que una sèrie de pàgines web enllaçades entre elles de forma circular. Cada una de les webs que hi forma part ha d'incloure una barra de navegació que permet navegar a la següent o anterior web de l'anell. Moltes vegades també s'hi inclou l'opció de visitar-ne una web aleatòria o de vora totes pàgines que en formen part. Navegar pels webrings era sense dubte una experiència digna d'exploradors i aventurers disposats a ser sorpresos a cada click.

A finals dels anys noranta Yahoo va adquirir GeoCities, que a la vegada era propietaria de WebRing.com, la principal eina de gestió de webrings. Pocs mesos després Yahoo! va anunciar grans plans pel nou Yahoo! WebRing, però aquests canvis no van ser populars i va fer que molts usuaris abandonessin aquesta tecnologia. Per una altra banda, els cercadors d'internet també estaven millorant molt i era més fàcil que mai trobar el contingut a internet, fent que els webrings no fossin tan necessaris a l'hora de descobrir pàgines web que ens poguessin interessar.

L'avantatge principal dels webrings era que facilitaven descobrir webs que parlaven d'un tema en comú, i això tenia molt valor en un moment en què els cercadors no tenien la presència ni la importància que tenen avui dia. Però tenien una altra utilitat, que era la de crear petites comunitats entre els creadors d'aquestes pàgines web, una connexió personal al voltant d'un interès comú, una cosa que els cercadors no podien oferir i que es va acabar perdent.

Webrings avui

Els webrings són una d'aquelles relíquies de la internet dels noranta que, igual que el RSS, semblen tornar a estar guanyant adeptes a la Indie Web, alienats per la internet actual i la seva economia de l'atenció.

Segurament hi ha molta nostàlgia entre els que volen recuperar aquesta tecnologia, un intent de tornar a la web que van conèixer ara fa més de vint anys. Però també és cert que avui dia els cercadors d'internet no necessàriament ens donen els resultats més rellevants o interessants, les primeres pàgines estan acaparades per pàgines que han pagat per estar en les primeres posicions o que han optimitzat professionalment els seus continguts per sortir ben posicionats, fent que moltes pàgines web personals i amateurs quedin amagades molt lluny de la primera pàgina.

És inspirador vora com petites comunitats es tornen a formar al voltant d'aquests anells d'enllaços, fent que navegar per internet torni a ser divertit i fent que la xarxa sigui una mica més personal i creativa.

Vivim a un món en el qual les xarxes socials i els seus algoritmes dicten quins continguts consumim i quines pàgines web visitem. Aquests algoritmes moltes vegades ens presenten contingut que sí que és interessant, al fi al cab ho fan basant-se en tota la informació que han extret dels nostres perfils. Però Internet és molt més que això i hi ha molts racons interessants, inspiradors i fins i tot pertorbadors que passaran desapercebuts si ho deixem tot en mans dels algoritmes.

Aquí hi ha un recull d'enllaços seleccionats a mà que possiblement no et recomanin les teves xarxes socials. Curiositats que he trobat navegant per Internet aquestes darreres setmanes i que deixo aquí a l'abast d'un click.

Això és Cultura Internet.

En català

Mossegalapoma: Mossegalapoma és un podcast de tecnologia, cultura i ciència en català. No soc molt de podcast i normalment al cap de cinc minuts m'he quedat adormit o m'estic avorrint d'una forma espantosa. En canvi els podcasts de Mossegalapoma són dels pocs que escolto de principi a fi, els temes que tracten són actuals i ho fan d'una forma informal i entretinguda. Ay si hi hagués més podcasts com aquest...

Aixeta: Aixeta és una plataforma que connecta creadores i creadors amb el seu públic, els seus fans. Una mena de Patreon, però millor, perquè és en català, i perquè hi ha projectes molt interessants. Hi podem trobar músics, escriptors, revistes, editorials i fins i tot equips de futbol. A Aixeta els mecenes poden subscriure's als seus projectes preferits per donar-los suport econòmic.

A l'ombra del crim: El blog de l'Anna Maria Villalonga, professora, escriptora, investigadora, crítica literària i de cinema. És un blog escrit en català i dedicat a les ressenyes de novel·la negre, un blog perfecte per qui li agradi llegir històries de suspens i crims. Actiu des del 2009, que es diu ràpid, toma ja!

Altres

Datafruits: Datafruits és una ràdio a internet, però al contrari que passa a altres ràdios del mateix estil, a Datafruits la selecció de música es fa per persones de carn i os en lloc de per algoritmes. Es pot escoltar en temps real o es pot consultar el seu arxiu per escoltar o descarregar els programes que ja han emès. Per si no n'hi hagués prou, qualsevol pot participar-hi i tenir el seu espai com a Dj.

This fucked up Homer does not exist: Això és complicat de descriure, direm que és l'Homer Simpson generat per una intel·ligència artificial a la que li falta un bull, i que a més pots comprar com a NFT. Material pels teus malsons, estàs avisat!

Ling your language: Ling your language és un joc que et repta a identificar els idiomes que vas escoltant, i a la vegada també els dona a conèixer al món, ja que la majoria d'idiomes que hi escoltaràs són minoritaris o no estan del tot ben representats a Internet. A més del joc hi ha una secció on explica alguns fets de cada idioma, com els països on es parla o el número de gent que el parla de forma nativa.

#enllaços

El RSS va ser un sistema molt popular als 2000 i moltes pàgines web en feien ús, des de grans mitjans de comunicació fins a petits blogs personals, sempre caracteritzat amb el seu logo taronja. Era una forma en què molta gent es mantenia al dia i consumia el contingut d'Internet abans de les xarxes socials.

Bàsicament RSS és un format de dades destinat a la difusió de contingut. Permet que qualsevol es pugui subscriure a un canal, com pot ser un blog o un podcast, per rebre totes les seves publicacions. Això normalment es fa amb un agregador de notícies o lector de RSS, basta en afegir l'URL de la web que volem seguir per tenir tot el seu contingut a l'abast d'un click, sempre al dia amb les darreres publicacions.

Per aquella època existien molts lectors de RSS, tant a la web com en aplicacions per l'escriptori, Feedly, Bloglines o NetNewsWire són alguns exemples. Fins i tot Google va llançar Google Reader el 2005, que va acabar sent un dels agregadors més populars amb milions d'usuaris.

Va començar a caure en desús quan es van popularitzar les xarxes socials. Al fi a la cap les xarxes socials també permetien seguir a certes persones per rebre totes les seves publicacions, i a més d'una forma molt més senzilla i menys intimidant que el RSS. Però el cop definitiu el va donar el tancament de Google Reader el 2013, que va fer que molts usuaris deixessin de fer servir RSS per passar-se definitivament a les xarxes socials.

A partir d'aquest moment RSS es va convertir en una tecnologia obscura que només feien servir alguns incondicionals. Però en els darrers anys aquest format està tornant a guanyar popularitat, en gran part pel cansament generalitzat quant als fils generats pels algoritmes de les xarxes socials, que dicten quin contingut és el que hem de consumir en cada moment.

Per alguns, el fet de tornar a fer servir el RSS per la difusió i consum de continguts s'ha convertit pràcticament en un acte de protesta contra les grans corporacions que avui dia controlen gran part d'Internet, i ha estat adoptat per una bona part del moviment de la Indie Web.

Avui en dia el lector de RSS més popular sembla ser Feedly i el seu competidor més directe Inoreader. Per Mac, Reeder és un dels millors agregadors, amb NetNewsWire com a alternativa Open Source. Una altra opció que mereix una menció especial és Fraidycat, disponible tant com a extensió del navegador o com aplicació independent i multi-plataforma.

En qualsevol cas l'oferta d'agregadors és variada i qualsevol d'ells permet estar informat amb molta més varietat de l'oferida pels algoritmes de les xarxes socials.

Si has passat algun tems navegant per Internet, possiblement t'hauràs trobat ja amb això que s'anomena Markdown. Sigui participant en àgores, o escrivint a blogs com ESCRIU el suport per Markdown està bastant estès. Però ¿que és el Markdown?.

Es tracta d'un llenguatge de marques, una manera d'estructurar el text, que ens permet convertir-lo automàticament en HTML, el llenguatge de les pàgines web. Markdown és més fàcil d'aprendre, més senzill i més ràpid d'escriure que el HTML, i segueix moltes convencions que ja es fan servir normalment en escriure text pla o correus electrònics.

La millor manera d'entendre que és això de Markdown és veure uns exemples bàsics que ens ajudaran a donar-li forma als nostres texts.

Alguns exemples

Llistes

Les llistes són elements molt pràctics a l'hora d'escriure articles o fins i tot comentaris a Internet. De voler fer-ho amb HTML hauríem de tenir en compte almenys un parell d'etiquetes i tenir cura de col·locar-les correctament. Amb Markdown això resulta molt senzill i ho podem fer igual que ho faríem en escriure un correu electrònic o un text amb el bloc de notes.

* Això és un ítem de la llista
* I això és un altre ítem de la llista

Posant un asterisc al davant de cada element ja tindríem la nostra llista, que en publicar-se a Internet convertida en HTML quedaria així:

  • Això és un ítem de la llista
  • I això és un altre ítem de la llista

També podríem crear una llista numerada d'igual forma, posant els números al davant de cada element.

1. Això és un ítem de la llista
2. I això és un altre ítem de la llista

No hi ha cap misteri, i en convertir això a codi HTML queda una llista numerada.

  1. Això és un ítem de la llista
  2. I això és un altre ítem de la llista

Capçaleres

Les capçaleres són un altre element molt útil a l'hora d'estructurar els nostres articles, i amb Markdown també resulta senzill. Només cal afegir coixinets davant del text de capçalera.

# Capçalera de primer nivell
## Capçalera de segon nivell
### Capçalera de tercer nivell

Que una vegada convertit en HTML es transformen automàticament en les etiquetes HTML corresponents.

Capçalera de primer nivell

Capçalera de segon nivell

Capçalera de tercer nivell

Text amb èmfasi

Per donar èmfasi al nostre text ho podem fer envoltant el text en qüestió amb un asterisc per un èmfasi normal, o amb dos asteriscs per un èmfasi fort.

Aquest text té **èmfasi fort**, que normalment es representa amb **negreta**, i *èmfasi* normal, representat habitualment amb *cursiva*.

Aquest text té èmfasi fort, que normalment es representa amb negreta, i èmfasi normal, representat habitualment amb cursiva.

Enllaços

Els enllaços a altres pàgines són pràcticament imprescindibles a la web, i amb Markdown es poden crear indicant l'adreça que volem enllaçar entre parèntesi.

Exemple [Markdown](http://ca.wikipedia.com/wiki/Markdown).

Exemple Markdown.

Més enllà dels bàsics

Amb aquestes quatre coses tenim cobertes pràcticament totes les necessitats que puguem tenir a l'hora d'escriure en format Markdown, però en cas de voler aprofundir més en tot el que ens pot oferir aquest format, el millor lloc per començar és la web oficial del projecte.

Ara fa uns dies vaig acabar a @images_ai, un compte de Twitter on es comparteixen imatges generades per intel·ligència artificial a partir d'un text. Els resultats són del més peculiar.

Aquesta imatge no existeix

Generar imatges i fins i tot vídeos amb l'ajuda d'una intel·ligència artificial no és res nou i existeixen molts projectes que ja ho han posat a la pràctica. El cas més conegut segurament és This Person Does Not Exist, que genera imatges de persones que no existeixen. Els resultats són tan bons que molts bots i spammers fan servir aquestes imatges per crear perfils falsos a les xarxes socials.

Portant aquesta idea un pas més enllà, projectes com Generated Photos permeten fins i tot seleccionar certes característiques com el color de la pell i els cabells o l'expressió emocional.

Tractant-se d'Internet tampoc pot faltar This Cat Does Not Exist. En aquest cas el que es generen són imatges de gats en lloc de persones. I seguint amb personatges peluts This Fursona Does Not Exist genera furros també amb l'ajuda de la intel·ligència artificial.

D'aquest estil This Beach Does Not Exist és el que he descobert més recentment. Pot generar imatges de platges que no existeixen, tot i que els resultats són més modests i és fàcil detectar que no són platges reals. Es poden vora textures que no acaben de ser del tot realistes o fins i tot palmeres que semblen levitar al mig del no-res.

Generant imatges a partir de text

Tots aquests projectes generen imatges basant-se en models molt concrets com persones, gats o furros. Aquesta és la diferència més notable amb les generades a @images_ai, que ho fa a partir d'un text genèric i per tant pot generar tota mena d'imatges. Això si, de moment les imatges que genera són de tot menys realistes.

La comunitat darrera de @images_ai ha posat a disposició de qui ho vulgui un sistema per poder generar aquest tipus d'imatges sense tenir grans coneixements informàtics, i seguint les instruccions ens basta canviar uns quants paràmetres d'un formulari per començar a experimentar amb aquesta tecnologia.

Les darreres setmanes he estat explorant el món de Gemeni i descobrint un racó d'Internet que fins ara havia estat desconegut per mi.

Es podria dir que Gemini és una versió reduïda i minimalista de la WWW i és especialment interessant pels que fan servir el text com a principal medi d'expressió.

El projecte va començar a mitjans del 2019. Actualment compta ja amb unes 200.000 pàgines i continua cresquen de forma ràpida com a moviment de la Slow Internet, impulsat principalment per usuaris que s'oposen al omnipresent seguiment al que estan sotmesos a l'actual WWW monopolitzada per les Big Tech.

La intenció de Gemini no és substituir l'actual web sinó conviure amb ella creant un espai que els aficionats puguin mantenir i crear amb pocs recursos, al contrari de la web actual, on per exemple crear un navegador des de zero només és a l'abast de corporacions i empreses amb abundants recursos.

Alguns usuaris l'han definit com a una Internet més saludable pels humans.

Per navegar pel geminispace fa falta un navegador especial. En el meu cas he estat fent servir Lagrange, aquest navegador funciona de forma semblant als que fem servir normalment i únicament ens fa falta indicar-li l'adreça que volem visitar.

Aquí n'hi ha unes quantes per començar:

  • gemini://geminispace.info/ – Buscador de contingut a Gemini.
  • gemini://medusae.space/ – Directori de pàgines Gemini classificades per categoria.
  • gemini://gemini.circumlunar.space/capcom/ – Agregador de feeds per estar al dia de les darreres actualitzacions de blogs i comunitats.
  • gemini://gempaper.strangled.net/mirrorlist/ – Un llistat de mirrors a pàgines de la WWW, per si et veus en la necessitat de visitar-les des de Gemini.

L'aparició de les xarxes socials ja fa més de deu anys ha canviat la forma com ens comuniquem i l'ús que fem d'internet. Estan presents en el nostre dia a dia i paraules com hashtag o like no són estranyes a les nostres converses.

Plataformes com Facebook o Twitter s'han convertit en gegants que aglutinen grans quantitats d'informació i que facturen xifres astronòmiques any rere any gràcies al seu model de negoci basat en la venda d'espais publicitaris, monetitzant així el contingut creat pels seus usuaris.

Per maximitzar el rendiment dels anuncis aquestes xarxes socials seleccionen els continguts amb algoritmes que mantenen als seus usuaris connectats el màxim temps possible, a més de segmentar-los en diferents perfils que posen a disposició dels anunciants.

Això ha creat nous problemes com la qüestió de la privacitat o la difusió de fake news. Les xarxes socials majoritàries han mostrat poc interès a buscar-ne solucions que jugarien a la seva contra, arribant fins i tot a l'enfrontament entre Facebook i Apple a causa de les millores de privacitat introduïdes al sistema operatiu d'Apple.

És cert que el fracàs de App.net i el seu model de subscripcions va ser estrepitós, però altres plataformes com Twitch o Clubhouse estan demostrant que hi ha altres models que poden ser viables a la vegada que permeten que els creadors de continguts també se'n beneficiïn.

Aquests no són els únics problemes, n'hi ha d'altres fins i tot més greus com el cyber-bulling o el FOMO que tard o d'hora s'hauran d'afrontar.

Innovació a les xarxes socials

Plataformes com tru.net proposen una nova forma d'evitar la difusió de fake news. La veracitat del contingut publicat pot ser disputada per marcar-la com veraç o no, afectant així a la reputació dels usuaris.

Altres com Mastodont i Diaspora aposten per la descentralització de la informació aconseguint així una millora considerable quant a la privacitat dels usuaris.

Bitclout ha causat controvèrsia en els darrers mesos per ser la primera xarxa social basada en el blockchain, una base de dades distribuïda que es va popularitzar amb el Bitcoin.

Es tracta d'una plataforma de micro-blogging a l'estil de Twitter amb la diferència que no depèn de cap empresa, tot el contingut publicat pels seus usuaris queda emmagatzemat a aquest blockchain públic. Això facilita l'aparició de competidors que en podrien fer ús i afavoreix una major innovació.

Està per vora si aquestes innovacions poden solucionar els actuals problemes de les xarxes socials a gran escala i sense introduir-ne de nous. El model basat en la publicitat està demostrant ser perjudicial fomentant l'addicció, la desinformació i generant grans beneficis econòmics que no repercuteixen en els creadors de continguts.